Rodalies del Camp Nou. Baixo a la Diagonal i em dirigeixo al Tanatori de les Corts. Ha mort un cosí segon del meu pare que, curiosament, vam conèixer no fa ni un any. Tot ha anat molt ràpid, sap greu, però m’alegro d’haver pogut compartir estones amb ell aquest darrer any.
Abans d’arribar al Tanatori, em fixo en alguns turistes mig perduts amb bosses de la botiga del Barça i algun cotxe despistat que no té clar per a quin carrer tombar. Em creuo amb una família estrangera. Pare, mare i nen. El nen té uns 8 anys, i s’ha quedat una mica enrera. Els pares es tomben i li demanen que s’afanyi. Ell fa que sí amb el cap, però sense fer massa cas. Li miro la cara, i hi trobo un gran somriure satisfacció mentre contempla fixament la càmera de fotos digital. Somric, perquè potser sóc jo que m’ho imagino, però m’adono que he tingut el gran plaer d’assistir a l’emoció extraordinària d’aquest nen a qui li agrada el futbol i que ha viatjat fins a Barcelona i ha pogut fotografiar, ell mateix, el Camp Nou per fora. Li ha costat convèncer els seus pares, però finalment té a les seves mans el testimoni de què ell hi va ser, un testimoni que de ben segur ensenyarà als seus amics quan torni de les vacances.
He, he. Esclar. Suposo que la cara d’un estranger en veure per primer cop el Camp Nou és d’emoció i alegria.
Però els que hem nascut culés se’ns posa una altra cara: de respecte. La primera vegada que un culé entra al Camp Nou és una alegria nerviosa i continguda, és més solemne. És la cara de quan saps que trepitges lloc sagrat.
I l’epifania arriba quan entreveus el color verd de la gespa, que se’t dilaten les pupil·les… i quan passes la boca i se t’apareix la immensitat oberta de l’Estadi llavors és quan ho saps. Saps que, possiblement amb els anys oblidis el partit, però aquell moment d’iniciació al Camp Nou el recordaràs tota la vida.
Ai!!! Ara no sabria dir-te quin va ser el primer dia que vaig entrar al camp nou. Merda!!!! Ho he de rumiar!
jo, un dia de tardor de l’any 81, un Barça-Lokomotiv de Leipzig, de Recopa. però el que vinc a dir és que justament això, és que segurament no recordes el primer partit, però sí la primera sensació.
jo no sé si vas anar algun cop amb el Goas, però jo recordo aquell dia que et vaig portar a un Barça-Villarreal amb entrades guanyades per sorteig (que no sé si era el mateix del nen del bocata de pernil salat)
Potser, que fos el primer. No ho sé… Ara, d’això del pernil salat sempre ens en recordarem, eh?
jo crec que sí va ser el teu primer.
el pernil salat ens va quedar gravat.
i també recordarem el palau, amb aquell barça d’hambol pre-copes d’europes!!!