Etiquetes

imagen-055De tant en tant els tirabuixons se’m queden més marcats que de costum. Me’ls miro, me’ls estiro, i jugo, em fan gràcia.

 

De tant en tant m’avanço als esdeveniments, pensant que certa cosa em passarà, m’angoixo sense cap necessitat, i després les coses van d’una manera que em demostren que no calia avançar-se, perquè no em va passar res del què m’esperava.

 

De tant en tant algú que et troba a faltar es pren la molèstia de dedicar uns minuts a buscar un número a l’agenda del mòbil, prémer el botó de trucada i et sóna el telèfon.

 

De tant en tant m’adono de com d’agradable n’és trobar temps per els altres amics, aquells que no veus tant sovint, i que t’asseguren moments intensos que et recorden perquè els tens com a amics.

 

De tant en tant és bonic fixar-se en el què veus, la llum sobre les cares de les persones, els cabells, les mirades, deixar-t’hi endur…

 

De tant en tant és agradable aturar-se, trepitjar la sorra, oblidar-se del soroll dels cotxes, sentir la remor del mar, córrer perquè l’aigua és a punt de mullar-te les sabates, mirar l’horitzó i no veure-hi res més que l’horitzó, mirar el cel i no veure-hi res més que el cel.