Etiquetes

Tinc dues amigues que es diuen Adriana, i les dues es mereixen un club de fans al Facebook. Algun dia m’hi posaré, els en faré un a cadascuna d’elles, però avui vull parlar d’elles d’una manera més personal, més íntima.

Una d’elles és el riure a la festa, la franquesa, la sinceritat; l’atreviment a fer allò que tots voldriem fer, a dir allò que tots ens agradaria dir, sense vergonyes, sense temences.

L’altre també és el riure a la festa, però amb un rastre de timidesa assumida i superada a la vegada que la fa dolça, molt dolça, i també molt sincera.

La dues són guapes, intel·ligents de manera molt destacada, bones persones, agradables, reconfortants, i tenen un do molt desenvolupat pel llenguatge i la comunicació. La primera potser destaca més en la comunicació oral. La segona en l’escrita. Les dues, però, utilitzen el subtext amb gran mestria, tenint la capacitat de sorprendre els seus interlocutors (o com a mínim a mi) cada vegada que parlo amb elles. Ambdues tenen la capacitat de meravellar-me quan parlen i quan escriuen, i no es tracta de continguts extraordinaris, no cal. Em fixo amb tot el què diuen, des del més banal al més important.

Les Adrianes, les meves dues Adrianes… Sou grans, molt grans. Us mereixeu això i molt més.