Etiquetes

,

Em comentava ahir un amic que no li agradava que segons quins escriptors fessin servir un llenguatge massa culte per explicar coses del tot quotidianes, o que a cada línia, a cada sintagme nominal hi hagués una metàfora d’aquelles difícils de pillar. Curiosament estem llegint el mateix llibre, i si bé estic d’acord en què es tracta d’una escriptura difícil, sovint críptica que amb tota probabilitat només entén una petita part de la població, a mi una lectura d’aquest nivell em provoca i m’esperona. Si puc, buscaré la paraula al diccionari, si no, intentaré entendre el sentit del què m’estan dient. Si n’hi això, seguiré llegint tot esperant un passatge en què la cosa quedi més clara. I segurament retindré certes paraules, primeres impressions del possible significat de tot allò que no he captat i més endavant, potser en el mateix llibre, o en un altre del mateix autor, o en qualsevol altra situació, segur que d’alguna manera o altra, ho acabaré capint.

 

L’amic (periodista i amb un elevat domini del llenguatge, tenint en compte que és la seva eina de treball) em deia que aquesta lectura, i més tractant-se d’un recull de textos curts, publicats al diari, sobre els plaers de la vida quotidiana, han d’arribar a tothom i això, l’escriptor no ho compleix. El seu ús del llenguatge massa elitista l’impedeix comunicar-se correctament amb la majoria dels lectors. Certament, no tothom s’hi sentirà còmode, però aquesta és l’elecció de l’autor. Per què no pot escriure amb aquest nivell d’exigència per part d’ell i sobretot per part del lector? Encara que ens parli dels plaers que ens depara la vida, per què no ho pot fer de la manera que més li plagui? Som nosaltres, els lectors, els qui hem de decidir si juguem a fer aquest esforç o no. Si el fem, serà una tasca dura, ens en sortirem com poguem i en acabar, estarem contents d’haver-hi arribat, d’haver patit però també d’haver après i d’haver entès en mica en mica. Si no el fem, ens estalviarem aquest temps i podrem agafar un altre llibre que ens arribi d’una altra manera, que ens faci gaudir des de la primera pàgina fins la darrera. Totes dues opcions són bones, però sigui quina sigui la que triem, fem-ho convençuts i amb ganes, que si no estarem malgastant el nostre temps per no res.

Anuncis