Etiquetes

calcotada-0701al blog és difícil. Parlar en tercera persona encara, com en el cas de “les Adrianes”, i sembla que els ha agradat força el què he dit d’elles, però parlar amb algú, en segona persona, em planteja un debat estrany. Fins a quin punt puc publicar un monòleg que va dirigit a algú en concret? Puc parlar d’algú, parlant de mi, perquè així tothom ho pugui llegir?

M’agrada parlar de coses i de persones que parlin de mi, m’agrada parlar aquí, però ahir, després d’escriure una entrada que parlava d’algú, tot i que parlant de mi, vaig decidir que no us ho diria tot… Vaig entendre que m’està agradant molt parlar de mi aquí, al blog, però que m’agrada encara més decidir de què parlo, triar, remenar dins meu, pensar en totes les coses que poden merèixer ser publicades, i les que encara més mereixen ser escrites. Perquè la publicació no és el destí final de tot el què escric en aquest blog. El què m’importa de debò, és escriure, parlar d’algú o d’alguna cosa…

Hi ha coses que mereixen ser publicades, i d’altres que mereixen ser escrites, i guardades en les carpetes de la meva memòria.