Etiquetes

,

Estic sola, i només sento la meva veu si canto, però cantar no és parlar. De vegades parlo sola, però no compta, perquè tant si em dic alguna cosa en veu alta o en veu anterior, sento la meva veu des de mi i per a mi… El telèfon no sona, no espero forçosament que soni. Estic sola a casa, sola amb mi mateixa, deixant-me fer el què vull fer en el moment que vull…

Ara escolto Coralie Clément. Ara escric, viciada ja a les ganes d’escriure.

Però ara ja plego. Fa bo, la setmana santa està a les seves acaballes i el temps ens ha regalat un sol que m’ha donat empenta per tenir ganes de tot. Els dies s’allarguen i els horaris inexistents et permeten fer tot el què vull, encara que això comporti un dia atapeïdet de coses. Però quan estàs sola sense horaris, sense quedar amb ningú, ho pots fer tot.

Volia sortir a les 18h de casa. Passen 21 minuts, i què? Ni tan sols sé on em dirigiré quan els meus peus trepitgin el carrer.

S’està bé sola, tot i que no sempre és fàcil. Em fa tenir ganes d’estar amb tu.

Anuncis