Etiquetes

Un soroll, podria dir que eixordador, d’aigua que cau en potència sobre les meves espatlles. Obro els ulls, la llum de la piscina canvia de color, ara és verda. S’atura el sortidor, les aigues de l’spa tornen a calmar-se. M’estiro al llit d’aigua, premo el botó i milers de bombolles omplen el meu banyador d’aire. Mentre m’aguanto amb força als mànecs d’un acer perfecte i llis per no flotar, penso en les paraules d’un amic que deia fa poc que un petit plaer per el qual val la pena viure és per ficar-se a l’aigua, per la sensació de lleugeresa que t’envaeix dins un medi que t’envolta d’una manera molt més física que l’aire. L’aigua t’aïlla de sons i preocupacions, l’aigua et mulla, i és com si et retrobessis amb el teu cos, com si t’adonessis de totes les parts que el componen.

Anava caminant cap el gimnàs, amb el banyador posat sota la roba, pensant en un amic meu que se li ha mort al tiet, en un altre que està passant per moments d’angoixa… i jo ahir frivolitzant amb una amiga al voltant d’un amaretto sour i uns natxos amb guacamole sobre les nostres misèries cotidianes… Aquest matí tenia la sensació que és massa fàcil ignorar els veritables problemes, sobretot si no els tens tu mateixa… De sobte, però, dutxant-me abans d’entrar a la piscina, he recordat un somni d’aquesta nit on hi apareixia una angoixa d’àmbit familiar. He baixat les escales de la piscina ràpidament. L’aigua, d’entrada, sempre està força freda. M’he recol·locat el casquet de bany, les ulleres i he començat a nedar. Efectivament, l’aigua t’aïlla de sons i preocupacions…

La sauna turca t’ompla la pell de gotes d’aigua i te la deixa fina i exfoliada; una font especial t’abasta de gel perquè n’agafis una mica amb les mans i te l’escampis per braços i cames, de cara a activar la circulació de la sang; una corda penja d’un cubell de fusta rústica que en ser estirada fa que et caigui a sobre uns quants litres d’aigua freda per tal de revitalitzar-te de dalt a baix; la dutxa nebul·litzada simula una pluja fina d’aigua, molt intensa, que t’aborda per tots els costats calmant cos i ment després de tanta gelor… L’aigua et mulla, però també et neteja, i et deslliura de tot allò que duus a sobre de més a més…

Però al vestuari, la tovallola del gimnàs resulta ser insuficient per aixugar-te del tot. Tens la sensació que no t’acabes de secar mai. El cabell goteja més de l’habitual perquè la tovallola del cos està massa xopa per absorbir més aigua. Me l’asseco amb l’aire calent de l’assecador, i me’l passo una mica pel cos per fer desaparèixer les últimes gotes. Sorto del gimnàs com si sortís de l’aigua. Res no ha canviat però jo em sento millor.