Etiquetes

,

Quants de vosaltres contesteu a la pregunta “Com estàs?” amb un “Bé, anar fent…” o similar? JO!! I és que ens facin la pregunta amb veritable interès o per educació, sovint no tenim ganes de contestar res més que aquestes tres paraules. Però estem realment “bé”? L ‘experiència pròpia i de les persones que em rodegen demostra que no. NO estem bé: nervis, angoixes, preocupacions, mals de cap, panxa, esquena, mans…

Un dia vaig decidir que quan una persona de confiança em preguntés “com estàs?”, li diria la veritat, que ara mateix és: “home, doncs ara mateix em fan una mica mal les mans i la vista, de tantes hores seguides davant de l’ordinador”.  Un cop dit això, per exemple, et quedes igual de malament que com estaves abans, i a sobre ho has fet més evident explicant-ho.

I és que una d’aquestes persones a qui jo vaig decidir dir-li realment com em trobava em va dir un dia que encara que no em trobés bé, li digués i sobretot pensés tot el contrari, que sí, que em trobava perfecte. Amb el to ell i tothom ja veurà fins a quin punt són veritat les meves paraules, però el dolor, del grau que sigui, seria menys fort si no l’esmento, i encara menys si no li paro atenció.

Sovint no ens trobem bé però en realitat, el què tenim és un dolor descartable, un dolor que podem combatre amb el nostre propi cos, i especialment amb la nostra ment. Hem d’aprendre tots a creure i saber que estem millor del què ens pensem!

I si no, penseu en qui de cop i volta té un mal de cap o de panxa o del què sigui  i resulta que té un tumor (i ja no continuo perquè fa fredat…). Penseu  en qui de cop i volta comença a suar intensament i no pot respirar víctima d’un atac de pànic. O en qui de cop i volta cau desmaiat i resulta que li descobreixen una insuficiència cardíaca i li cal un transplantament de cor. I no segueixo perquè no cal.

– Com estàs, Àlia?

– Bé, per ara i que duri, realment bé! Gaudint malgrat tot.

Una mica cursi, però sempre ens anirà bé una mica d’amor, o quatre “bailoteos”!

Anuncis