Etiquetes

,

L’estiu és una època de contrastos. D’una banda necessites portar un ventall a la bossa per quan esperes el bus o el metro a l’andana, perquè aquells minuts eterns et transporten al Sahara amb una facilitat que ni realitats virtuals, ni fotos, ni hòsties! Si fins i tot veus com surt l’escalfor de l’esfalt deformant el paisatge. D’altra banda, ja cal que portis rebequeta o la meva opció, un xal o mocador d’aquells amples per poder-te embolicar com un suixi tenint en compte els aires acondicionats, que en aquest cas et duen a l’altra extrem del planeta i que et regalen refredats i al·lèrgies, com a mínim.

L’estiu és una època, també, on molts fem vacances. Ai, les vacances! Moments per descansar, per recuperar forces i energies, per fer les coses amb tranquilitat, i per tenir temps per tot allò pel qual no n’has tingut durant la resta de l’any: quedar amb aquella amiga que no veus mai, anar a 10.000 exposicions, veure 10.000 pel·lícules, llegir els 10.000 llibres que tenim a la tauleta de nit, fer 10.000 passejades i excursions, fer-te visitar pels 10.000 metges que no sabies ni que necessitaves, endreçar habitacions, armaris, calaixos de les 10.000 peces de roba, complements i trastos que acumules sense usar… Masses coses per massa pocs dies, en el fons; i molt sovint acabem per no fer res de res.

Les vacances són per perdre el temps, però sobretot per ATURAR-NOS. Per dir-li al cos i a la ment: ep, tranquils, que ara us donaré una mica de descans, d’acord?

Però, seguint amb el tema de les contradiccions, què passa quan encara no arriben les vacances i és estiu? Com a mínim a mi, i a molta gent que m’envolta, TOTS TENIM 10.000 COSES A FER, i les fem!!!! Volem aprofitar l’estiu al màxim, i malgrat treballar com la resta de l’any (senyors, jo a l’estiu tinc jornada complerta, com sempre, i tan sols un divendres de cada dos, per la tarda, festa!), ocupem totes les tardes i vespres amb cinemes a la fresca; cervesetes a les terrassetes; concerts als parcs i jardins; xiringuitos; nits blanques; sopars; espectacles; festivals; festes majors de barris, pobles i ciutats… I els caps de setmana, ja cal que ens prenguem Pharmaton Complex perquè l’activitat és frenètica: platja, normalment lluny de Barcelona; excursions; sortides de cap de setmana; festes a les nits; tot plegat concentrat en només dos dies i fent filigranes per veure a tothom i arribar a tot arreu.

Total, que per quedar amb algú has d’agafar l’agenda!!! L’agenda!, que ara feia un parell de mesos que ni tan sols obria, ja cal que la dugui a sobre perquè sinó s’acumulen les cites i has d’acabar dient que no a coses que havies dit que si i trobant forats minúsculs per algú que es despenja a última hora o encara pitjor, per a tu mateixa. Sincerament, m’atabalo. Estic ATABALADA.

Des d’aquí, faig una crida per a la IMPROVISACIÓ; pels sopars inesperats amb les amigues; pels picnics a la fresca amb el què trobes a la nevera; pels finals de cap de setmana inesperats, màgics; per la possibilitat que el dia més avorrit esdevingui el més divertit. L’estiu és ple d’ofertes ludico-festives aptes per amenitzar qualsevol dia, tarda, vespre i nit. Aprofitem-les. I el què se’ns passi, el què deixem enrera, ja ho recollirem l’any vinent. Intensifiquem l’estiu, per viure’l al màxim, però sense programar-lo, siusplau! Una altra manera de viure l’estiu és possible i jo intentaré que aquest any sigui així!