El carrer és ple de sorpreses, de detalls inesperats, de recompenses pels observadors, pels qui baden contemplant fulles que es deixen anar dels arbres per ballar pels aires fins a morir sobre l’asfalt.

Esmorzava asseguda en una terrassa quan sento que algú arrossega alguna cosa. Són dues noies de BCNeta! estirant cadascuna d’una escombra de palla. Una noia era més jove que l’altra. L’altra duia un ornament molt especial en el pal de l’escombra: una col·lecció de 20/30 xumets que deuria haver-se trobat pel carrer mentre el netejava. Al marge de l’angúnia que em fa pensar en tots aquells xumets babejats, quedava ben original i segur que d’aquesta manera la seva escombra és inconfusible a l’armari de les escombres i que ningú no l’agafa per equivocació.

Detalls que m’agrada escriure, que m’agrada recordar. Qui sap quan hi tornaré a pensar. C’est ça la vie.