Avui fa 40 anys que l’home va trepitjar la lluna. De matinada, la meva mare recorda que totes les llums de totes les llars del veïnat es van encendre per engegar la televisió i veure aquelles imatges en directe, presenciant un veritable moment històric. Ella va fer temps planxant, i pels vols de les quatre, va despertar el meu pare per veure-ho plegats. El meu germà els va preguntar si van mirar la lluna. No se’ls va ocórrer fer-ho, o simplement, des de la seva finestra, no es veia.

Moon%20Stars

A la ràdio sentia avui testimonis que van viure aquell moment. La majoria recorden perfectament a casa de qui estaven. Molts, però, no se’n van assabentar fins dies després. Era el 20 de juliol de 1969, i aquells que eren més joves estaven de vacances, o fins i tot de campaments, i es van perdre el moment.

Ostres, quina ràbia perdre’s aquell moment havent-lo pogut viure, no? Ja em fa ràbia a mi, que havia de néixer 11 anys després. És normal, però, que moltes persones no visquessin aquest dia històric: en aquella època la informació arribava molt més tard, i més a Espanya. Internet era ciència ficció de la bona i la censura decidia el què es publicava als diaris.

Penso en algun dia veritablement històric que hagi pogut viure en els meus 29 anys que porto de vida. És una llàstima però el primer que recordo és el d’un esdeveniment tan tràgic com el de la caiguda de les Torres Bessones. M’imaginava totes les llars de Catalunya dinant davant de la televisió assistint als efectes especials més ben dissenyats de tota la història del cinema, si no fos perquè allò no era una pel·lícula. La segona torre es va esfondrar en rigurós directe oferint-nos la mort de milers de persones com si d’un espectacle es tractés.

“Un petit pas per a l’home, i un gran pas per a la història de la humanitat” (era així la frase?). La història de la humanitat ha anat avançant a passos de gegant, oferint-nos imatges espectaculars com les de l’11 de setembre del 2001 però sense ser capaç de deixar enrera misèries com les d’aquells temps, on els dictadors presidien països, on l’estat del benestar era utopia i on les proves nuclears de l’anomedada Guerra Freda estaven en l’ordre del dia. No estem tan lluny.

Aliuska.