Etiquetes

,

Jo tinc una gata, es diu Web i viu a casa dels meus pares, a Vallirana. Abans, quan jo vivia amb ells, de vegades la meva mare em deia Web, o a la Web li deia Àlia. Jo reia, quan això passava, i de vegades em feia l’ofesa, que potser em podia tractar com a un animal? La meva mare, amb molta raó, es justificava que la Web i jo erem els dos membres femenins de la família amb qui vivia i a qui estimava amb bojeria, ens havia d’alimentar, tenir cura, es preocupava per a nosaltres, per si ens trobavem bé, per si haviem arribat a casa! Aquest és un clar exemple de convivència integrada entre humans i animals, i qui diu convivència diu sentiments, estimació.

La Web, també ens estima. Quan estàs malalt o deprimit, si li deixes la porta de la teva habitació oberta, s’enfila al teu llit i s’acomoda entre les teves cames per donar-te escalfor. Si fas tard i t’has adormit, ella sap que normalment a aquella hora ja estàs despert i treu el cap pel cantó del llit on dorms per despertar-te! És impressionant com es pot estimar a un animal de companyia, i sobretot, la companyia que aquest et fa.

Hi ha un gran nombre de persones soles que s’estimen més compartir l’espai amb un animal que amb algú altre. Amb els gats i els gossos difícilment t’hi enfades. Els has d’educar, certament; et demanen coses en el moment en què ells volen, veritat; però quan arribes a casa et reben a la porta movent la cua perquè s’alegren de veure’t! Alguns, fins i tot, han salvat les vides dels seus amos. Això és una fidelitat impagable.

Els animals ens alegren, ens fan sentir estimats, ens treuen la part més dolça i sensible de nosaltres mateixos. Ens lliurem a ells, ens relaxem acaronant-los, juguem a empaitar-los, tot oblidant-nos dels nostres problemes i angoixes. Molta gent no vol tenir animals a casa, se n’ha de tenir molta cura i no tothom és capaç de fer-ho. Jo penso que tenir cura d’un animal de companyia és tenir cura d’un mateix, i a això, tots hi hauríem d’arribar algun dia.

Aliuska.