Etiquetes

,

d’una flor, d’una colònia, d’una sopa, d’una infusió, d’una tassa de cafè, de xocolata, de roba neta… De moments dolços, suaus, íntims, tranquils… És el nom d’un bar.

Que encara és estiu ho demostra el calendari, malgrat que les tertúlies de la ràdio i l’afluència de gent al carrer i els súpers ens vulguin fer creure el contrari. Però avui he trobat un altre testimoni estiuenc: dues àvies, assegudes amb els seus nets, en unes cadires de fusta, al carrer Consell de Cent, prenent la fresca, i fent ganxet… Iaia Carmen!!!! La iaia Carmen, la mare del meu pare, feia el mateix tots els vespres a Vinebre, el poble on passava tot l’estiu. I jo m’asseia al seu costat, i feia ganxet, també… Iaia!!! Vas morir massa aviat!! Tinc aquella sensació de no haver sabut gaudir de la teva companyia.

No cal ni dir que l’Àvia Mercè, la mare de la meva mare, va morir tan aviat que en prou feines tinc records d’ella. I dels avis, res. És una pena no haver pogut conèixer’ls.

En fí, no ens posessim tristos, ara, que no em ve de gust.

Aliuska.

L’àvia Mercè amb nosaltres tres.

Anuncis