Etiquetes

,

La cantant de A Fine Frenzy, Alison Sudol, canta com els àngels, i no sé perquè, però algunes de les seves cançons m’emocionen, i això sense escoltar ni la lletra. La vaig descobrir ahir, estirada a la platja de la Vila Olímpica, aprofitant els darrers minuts de sol del dia. I em van venir ganes de plorar.

L ‘altre dia em vaig despertar de cop, amb ganes de plorar, també. Vaig tenir un malson horrorós. No sé ben bé què podria significar però el què si que sé segur és que no tinc ganes que el somni es repeteixi. Anava sobre la mort. Em fa por la mort, massa, i tant debò arribi un moment de la meva vida en què no me’n faci, ni la meva ni la dels altres. En tinc realment ganes.

Però com que no tinc ganes de plorar, millor canviar de tema!!! Tinc ganes de no sentir-me tant dispersa, de saber què vull i d’estar-ne convençuda, de què tot sigui menys confús, tot i que em pregunto si això pot arribar a ser possible. És veritat! De vegades veus altres persones que saben el què volen i no només això, sinó que ho tenen! I per acabar-ho d’adobar, fan realment el què volen!! Jo, ara mateix, només sé que no sé res, com deia aquell, tot i que una cosa sí que sé, i és que tinc ganes de saber-ne més!

Ara em decanto per la veu encara més angelical (ho sento, no trobo més adjectius) de Priscila Ahn, que també vaig descobrir ahir. I sabeu del què tinc ganes, ara? De dutxar-me i de fer-me un bon dinar!! Perquè les coses canvien en qualsevol moment. Ara menges mandarines enganxada a la tele, ara et proposen anar a la platja. Ara et voldries quedar mandrejant al llit, ara alguna cosa et fa llevar-te, sortir de casa i anar-te’n al MNAC per veure una exposició de fotos i tornar a casa, feliç d’haver-te llevat. Tinc ganes de trobar més sovint encara la clau per sortir dels moments tristos, confusos, atabalats… i que sigui molt més fàcil tot. Perquè ho és. Ho sé.

Tenia ganes d’escriure-ho.

Aliuska

Anuncis