Etiquetes

Per petició de la meva mami, hehehe, aquí comença tot un seguit de capítols, contes, escrits inventats i escrits per a mi amb objectiu que un dia agafin ordre i consistència i es transformi en vés a saber què… Escriuré de manera desordenada, però és com em venen les idees, i crec que tot i així s’entendrà. Espero que els pocs que em llegiu em feu algun comentari o crítica. Gràcies!

Aliuska.

L’Aida li va fer molta mandra haver de creuar la Rambla del Raval. Estaven fent un concert i allò estava a petar de gent. Aniria fins el carrer del Carme, millor. L’Aida, amb la seva jaqueta vermella, el seu mocador blanc extra llarg al voltant del seu coll, i els seus auriculars integrals, que et tapen totes les orelles, es colava entre la gent amb gran rapidesa. Caminar sola per aquells carrers mai no li havia fet gràcia, malgrat que hi estava acostumada i ho feia amb la màxima tranqui·litat possible. Sense fer cas a res ni a ningú, escoltant el darrer disc de Priscilla Ahn, l’Aida es perdia pels carrers del Raval per anar cap a la Plaça Universitat, on agafaria el metro, línia lila, destinació Sagrada Família.

Caminant pel carrer dels Àngels, es va fixar que algú sortia d’un portal. Per un moment va pensar en fer mitja volta, però en comptes d’això, no sap ben bé perquè, es va quedar petrificada. Van ser uns segons, només, abans que pugués reaccionar, però els suficients perquè el Roger, que és qui acabava de sortir per la porta, vestit amb texans i americana de pana, la veiés i li demanés que s’esperés mentre treia el mòbil i feia una trucada. “Ei, que et volia dir bona nit!… Hahaha, no… és que he pensat que si vols demà quan vingui l’agafo i te’l porto… Val! Doncs quedem així. Descansa…. Adéu….”.

Quan va penjar, van estar uns segons mirant-se, sense dir-se res. L’Aida més tímida, a l’expectativa, mentre que el Roger clarament estava content. “Què fas?, li va preguntar ell. Me n’anava cap a casa. Ja? Però si és molt d’hora. És que estic cansada i demà treballo. Però si entres al bar al migdia, pels dinars, no? Si, però he de fer coses pel matí. Va…, es va lamentar ell. Per què no anem al concert aquest que fan a la Rambla del Raval?”. L’Aida no acabava de saber si dir-li que hi acabava de passar, que el grup no li agradava gens i que el lloc estava ple de gent o que si només era una estona, ja li estava bé… “Què? Si t’ho penses tant és que sí!”. El Roger, tot decidit, va agafar l’Aida per la mà i se la va endur, carrer avall, direcció la Rambla del Raval. L’Aida va tremolar, la mà del Roger era gran, i l’agafava amb força i fermesa. “Què tens fred? Estàs tremolant.” L’Aida va fer que sí amb el cap. “Ens prenem alguna cosa i ja veuràs com se’t passa.”

L’Aida ja no podia fer-se enrere, cosa que tampoc volia, aixi que va mirar de relaxar-se. El Roger la va dur directament a un bar molt modern i original, amb una làmpada al sostre feta amb tot d’ampolletes de licor i alcohol.

L’Aida:

aida_oset_7

(continuarà…).

Anuncis