Etiquetes

Heheheh, m’ha sortit un títol llarg, eh!!?? M’agrada! Deixem l’Aida tranquil·la, i recuperem el Roger, va!!

Set del matí. El so del despertador va trencar el silenci de l’habitació de l’Emi. El va apagar a l’instant, i es va llevar, com si res. S’havia passat tota la nit desperta sense poder dormir i no era qüestió d’allargar el patiment atrassant uns minuts el moment d’aixecar-se. Es va despullar i va entrar a la dutxa. L’aigua l’anava revifant la pell, el cap, i els records de l’espantosa discussió que havien tingut la nit anterior amb el Roger. Crits, plors, retrets, dolor, molt dolor. Els ulls se li entristien, i les llàgrimes es confonien amb les gotes d’aigua que li queien al damunt de la cara.

Ja vestida i de camí a la cuina, l’Emi va fer una ullada al saló. Els peus del Roger sobresortien del sofà. S’hi va apropar, se’l va mirar amb pena, i va córrer a baixar les persianes en silenci. En pocs minuts es faria de dia i la claror el despertaria. 

A la cuina, es va fer un cafè amb la nespresso i un parell de torrades amb mantega i pernil dolç. Al sofà, el Roger tenia els ulls oberts, i la cara trista.

Les busques del rellotge sonaven amb més força que mai. Semblava que el so estigués amplificat en aquella buidor que sentia l’Emi a la cuina, i en ella mateixa. Les vuit del matí. L’Emi va deixar el plat i la tassa a dins del rentaplats. Se’n va anar al lavabo a rentar-se les dents. En acabar, es va mirar al mirall, i va respirar fons. Se n’havia d’anar a treballar. Al penjador que hi havia al rebedor, es va passar un mocador tres vegades al voltant del coll, es va posar la gabardina, va agafar la bossa, va comprovar que duia el mòbil i les ulleres de sol. Abans d’agafar el casc de la moto i els guants de pell, es va girar cap el sofà. No sabia què fer, estava indecisa. Era divendres!

De cop, se’n va anar fins a la taula, va buscar la seva agenda dintre la bossa, va arrencar una fulla a l’atzar d’un dia passat, i va escriure una nota que va deixar sobre la tauleta del sofà, a la vista del Roger quan es despertés. Instants després ho va recollir tot i se’n va anar.

En sentir el so de la porta tancant-se, el Roger va tornar a obrir els ulls. Va veure la nota sobre la tauleta.  La fulla de l’agenda corresponia a un cap de setmana de primavera. L’Emi hi havia anotat que se n’anaven plegats a una casa rural al Delta de l’Ebre, amb signes d’exclamació. Feia mesos que no sortien de cap de setmana! La nota deia “Suposo que ens veiem com sempre a l’Adonis per dinar, no? Jo segur que hi seré!”