Etiquetes

,

Agafo els ferrocarrils catalans des de la Plaça Catalunya amb un llibre impressionant a les mans: “L’élégance du hérisson”, de Muriel Barbéry. (El dia 11 de desembre n’estrenen la pel·lícula; us recomano llegir el llibre abans de veure-la, val molt la pena). M’assec, obro el llibre, i ràpidament em delecto amb l’estil d’escriptura de l’autora.  La lectura en francès em trasllada a l’instant a París, anant en metro o en els RER. A la parada següent, entra una parella que es posen a tocar l’acordeó i la pandereta. Com sempre, penso. A París no hi havia viatge en metro que no hagués de suportar algun o altre músic aficionat tocant per guanyar-se uns quants cèntims d’euro. Baixo a Gràcia, surto per Via Augusta, pujo per girar per Laforja. Els carrerons estrets, el fred tot i la bonança del dia, un barri desconegut per a mi em fan veure visions… Somric, torno a ser a París després de tant de temps. Camino contenta, vaig a una festa a casa d’uns amics. Tenen un pis petit, parisí. Parlem en català, però no passa res, perquè París és un estat d’ànim, una sensació entre moltes altres coses d’alegria i de llibertat. Sento que sóc on haig de ser i m’agrada.