Etiquetes

,

Estic a la feina, escrivint a l’ordinador. A la meva taula hi ha un llum força gran, format per un cos metal·litzat en un angle d’uns 90 graus, aproximadament. L’encenc perquè m’il·lumini la pantalla però en realitat el què s’il·luminen són els meus ulls i el meu pensament. Talment com si s’il·luminés una bombeta en el meu cap indicant-me que tinc una idea nova,  em quedo bocabadada pensant que una part de la bellesa dels llums de nadal  recau, especialment, en el seu reflex.

La part metal·lizada del llum de la meva taula brilla intermitentment segons el ritme d’encesa i apagada dels llums de nadal de l’arbre del passadís. És ben bonic. Com també ho és adonar-se que els llums de nadal serveixen per il·luminar l’objecte o l’espai on estan col·locats però també per donar llum i fer brillar els altres objectes o espais on s’hi poden reflectir.

Aquesta tarda miraré d’anar a comprar-me uns llums de nadal!