Etiquetes

Sento l’espera entre una part i una altra. No sempre una està a punt per posar-se a escriure, sigui l’AIR o el què sigui. I això, en el fons, li dóna valor a l’acte d’escriure el blog. Per escriure sense ganes, sense ànims, sense idees… per escriure malament més val no escriure res. Avui em ve de gust, a veure com em surt.

“El què tens decidit?”, va preguntar el Xavier. “Tio, deixar-la! Si ja t’ho havia dit! Que no te’n recordes? Si, si”, va contestar, “però com que fa molt temps que hi dones voltes jo ja no sé com havia quedat la cosa…”. El Xavier es va incorporar, conscient  que el seu amic passava per moments difícils. El Roger va agraïr la seva atenció, que va considerar com una invitació a parlar-ne i que va acceptar de bon grat.

“És que no puc més. La setmana passada ens vam cridar com mai ho haviem fet, i tot perquè no em venia de gust anar a sopar amb els seus amics! Però, que no són els col·legues de la feina on us vau conèixer?”, va recordar-li el Xavier. “Sí, i què? No em venia de gust i ella es va posar histèrica, i una cosa porta a l’altra i que si això que si allò, bla bla bla…”. El Roger va respirar profundament un parell de vegades. El Xavier se’l mirava, sense saber massa bé ni què dir ni què fer. “Tan se val, no en vull parlar”. El Roger es va aixecar murmurant un “Bona nit” gairebé imperceptible i se’n va anar a la seva habitació.

El Xavier va romandre una estona assegut, rumiant alguna cosa. Instants desprès es va aixecar per anar a la cuina i va tornar amb un pack de llaunes de cervesa. Mentre s’asseia al sofà i n’obria una, el Roger va tornar a aparèixer.

“Tio! Què fots?”, li va preguntar. “Què passa? Tinc set i amb una no en tinc prou. A més, és d’hora encara. I tu? Ja te’n vas a dormir o què? Sí! No! No ho sé!”, dubtava el Roger. “No tinc ganes de fer sopar ni tampoc de ficar-me al llit. Vols una birra?”, va suggerir-li el Xavier. “Una i prou”. El Xavier li va allargar una Moritz.

A sobre la tauleta del sofà, vuit llaunes de cerveses buides. “Tio, gràcies per tot, eh!…”, va deixar anar el Roger, mig borratxo. “Ui, de res. Ara no te’m posis sensible que m’emociono”, va fer broma el Xavier, mentre feia veure que trencava a plorar. El Roger se’l mirava agraït i a la vegada una mica avergonyit. El Xavier li tornava el somriure.

“I tu què amb la Vero?”, va preguntar el Roger. “Qui?… Ah! la Vero!”, va seguir el Xavier. “Tio, que jo sàpiga és la teva nòvia, no? Sí, bé, espero que no per gaire temps. Estic intentant que em deixi, però no hi ha manera, ella insisteix en perdonar-me i intentar-ho de nou…”, va sentenciar el Xavier. “I per què no la deixes tu, si el què vols és perdre-la de vista? No, no, jo no sóc d’aquells tios cabrons que diuen que s’enamoren i després les deixen a totes”, va contestar el Xavier. “No, tu ets més cabró encara, i a més tampoc t’enamores”, va deixar-li anar el Roger, força alterat. “Com et passes, no?… A més, de la Isabel sí que m’he enamorat”, va dir sincerament el Xavier.

El Roger, deixant la llauna de cervesa buida sobre la tauleta del sofà, es va aixecar per retirar-se definitivament. “Doncs ho portes clar!  No creguis”, va subratllar el Xavier, “tinc les meves estratègies”. El Roger se’l va mirar amb cara d’incredulitat i se’n va anar.

Després de passar pel lavabo es va tancar a la seva habitació. Les parets estaven cobertes de grans fotografies en blanc i negre de ciutats, paisatges, i positures diferents d’un cos de noia, amb varis teixits i textures que li cobrien la pell, la pell de l’Emi en realitat, una pell que el Roger, sol al seu llit, un dijous, voldria tocar, voldria sentir, però els seus ànims, la seva energia, li deien que no.

No tenia esma ni per treure’s la roba i posar-se el pijama. Es va estirar al llit, vestit, i de seguida va tancar el llum, desitjant fer desaparèixer l’Emi d’aquell precís moment.

Hores més tard, la mà del Roger va palpar la tauleta de nit en busca del seu mòbil. La pantalla es va il·luminar. Les quatre de la matinada. El Roger es va lamentar, no podia dormir. Tot d’una, es va concentrar mentre buscava al telèfon l’aplicació de missatgeria per enviar un sms a l’Emi. “Ho sento, ens hem liat xerrant+s’ha fet tard. Me’n vaig a casa, q not vull dspertar. Dinem dmà a lAdonis, no?”.

Anuncis