Etiquetes

,

Escolteu això mentre llegiu.

El dia assoleiat em crida a sortir de casa. Guardo la carta entre les pàgines del llibre sobre el què m’havia recolzat per escriure i me’n vaig a la cuina. Em preparo un tè rooibus amb eucaliptus per endur-me amb un termo que em va regalar l’Angèlica, la meva companya de pis. Agafo quatre coses més que guardo a la bossa i apa, a buscar una bicicleta que em durà fins el parc de la Ciutadella.

He sortit tard, me n’adono pel poc sol que queda i que desenes de persones miren d’atrapar uns minuts més. M’assec sobre el pareo, m’acomodo. Una escletxa de sol m’il·lumina la cara. Em trec les sabates, em serveixo una mica de rooibos que m’escalfa a l’instant. Em poso en posició per meditar i… tanco els ulls. No duc l’mp3, no l’hagués volgut tampoc, perquè la música és el parc mateix.

Cada vegada em relaxo més ràpidament i fàcil, així que de seguida connecto amb la meva respiració. Sóc ja dins meu, i ara el què vull és notar tot el què m’envolta. Una brisa fresca que m’acarona les galtes, fa onejar els meus cabells i es cola entre els meus dits. M’esgarrifo de plaer en notar-la a través de la meva pell. L’herba, les plantes, estic sota un arbre que desprén olor a natura, evidentment. Els ocells, n’hi ha un parell que canten perduts entre les branques que em fan de sostre. Guitarres llunyanes, veus que també canten, bicicletes que circulen pels terres de sorra del parc, rialles, i més brisa, més ocells, més natura… A poc a poc, les rialles i converses esdevenen menys freqüents, les passes són llunyanes, la brisa refresca. Faig una salutació per acabar la meditació i obro els ulls. Noto com les pestanyes de dalt triguen a acomiadar-se de les de baix, les forço per obrir els ulls. Estic pràcticament sola. El sol ja no m’il·lumina. Una parella musulmana asseguda en un banc em mira i em fa la sensació que porten estona fent-ho. Deixo que la meva vista es perdi entre totes les distraccions que el parc m’ofereix, mentre em calço les bambes, em prenc una altra tassa de tè rooibos i me’n vaig.