Etiquetes

,

i una tassa de tè, torno a teclejar www.aliuska.wordpress.com

Se’m fa estrany. És com si entrés en una habitació amb la persiana abaixada. Obro la porta. És de dia però tot és fosc. Pujo la persiana, obro la finestra, i deixo entrar l’aire en forma de lletres, tecles que premo sense saber perquè he trigat tant en retrobar-les.

M’aturo per fer un altre glop del tè negre amb fruites del bosc. Reanudo l’escriptura. Sento que la meva vista es va acostumant a la llum, nova, que entra per la finestra de l’habitació.

M’assec sobre el llit. El cobrellit de plomes, testimoni d’un hivern desaperagut. Però l’agraeixo. És agradable l’escalfor de les plomes sota meu. M’hi estiro. És tou, i la calor que desprèn, lleugera, com la del tè. Passa un airet de primavera que m’endolceix la pell i el paladar, que reb amb alegria la mica de mel del fons de la tassa.

Comprovo com em sento, relaxada, a punt per comprovar qualsevol dubte ortogràfic al diccionari. Ho faig mentre m’aixeco i m’enfilo al llit. Sempre ve de gust retrobar els llibres a les prestatgeries. Rellegeixo alguns títols, alguns textos i m’adono que alguns romanen inedits, sense resposta. Ara m’hi poso, amics!

Deixo que acabi la cançó mentre penso en com m’agrada escriure, però encara més com m’agrada escriure quan realment vull escriure. Si a més hi ha algú a l’altra banda a qui li agrada llegir, la llum ja és immensa!