Etiquetes

Avui és festiu a Barcelona, quina delícia. Pensar que és dilluns i sentir que a fora, al carrer, hi ha el moviment habitual dels diumenge és fantàstic. Esmorzo a la terrasseta del pis (fa anys, la meva terrassa d’ara li hauria dit balcó perquè a casa teniem una terrassa autèntica, de 75 m2; ara que no la tinc, el meu balcó, on hi cap una tauleta i dues cadires, em sembla una terrasseta ben maca ideal per esmorzar-hi!). Pa de motlle integral amb pernil dolç. Suc de taronja. Kiwi. I got de llet de soja amb cacau.

Com que visc en un tercer pis tinc una vista privilegiada del carrer Sicília amb el encreuament amb València. De cop i volta, s’apropa un camió de les escombraries que s’atura al semàfor vermell de Sicíla. Puc veure l’interior del camió, és a dir del dipòsit del darrera on emmagatzemen les escombraries. Per les restes que veig intueixo que és un camió de recollida del reciclatge de paper. Em fixo en el conductor. No té l’intenció, segons em sembla, d’aturar-se en el contenidor de paper que hi ha a la cantonada. Ho endevino perquè s’espera pacientment jugant amb un plàstic o paper amb les mans. Veig que l’estira, l’enrotlla, l’embolica, el prem, el desfa, el torna fer fins que arrenca, amb el semàfor verd, i què fa? Tira el plàstiquet per la finestra!!!  Com??? Un conductor de camió de recollida d’escombraries tirant un paper per la finestra!!! Realment gairebé se’m salten les òrbites dels ulls!!;-)

Segueixo esmorzant quan em fixo en un home que s’acosta als contenidors d’escombraries. Hi ha el de paper, de plàstic, de vidre i de rebuig. L’home troba una jaqueta marró. L’agafa, se la mira, se l’enduu unes passes més enllà, entre els cotxes aparcats a la cantonada. Se la mira altra cop. Com pot es treu la que ell duu, que es guarda entre les cames, i es prova la què acaba de trobar. Se la treu de seguida, es posa la seva i desapareix. La jaqueta que s’havia trobat torna a estar al terra, ara entre els cotxes.