Etiquetes

, ,

Estirada sobre el matalàs de ioga, sentint com totes les parts del meu cos es relaxen a poc a poc. L’olor de l’herba a escassos centímetres, el so de les mosques i les abelles volant al voltant del meu cap. L’aire circula suaument per sobre meu, tapant-me com una manta etèria. La veu de la Mònica em duu en una altra banda, en un altre estadi. M’enlairo malgrat les veuetes dels petits Inar i Samuel, que ronden per tot arreu recordant-nos que tots hem estat nens. Instants després, obro els ulls. El meu cos fa un intent de tornar a la Terra però el què sento, i sobretot el què veig, m’ho impedeixen. El meu camp de visió només abraça colors i natura: el verd de les fulles dels arbres en primer terme, el blau tacat d’un esponjós blanc del cel al seu darrera. M’hi estic una estona, meravellant-me, fins que tanco els ulls per assimilar aquesta sensació i endur-me-la a casa.