Etiquetes

,

Aquest estiu és, sens dubte, l’estiu del redescobriment de la natura, del contacte i la necessitat de viure-la amb tots i cadascun dels sentits. D’ara endavant, no la penso deixar escapar altra cop.

Si a principis d’agost era a les proximitats de Banyoles, a la casa de natura Sananda, fent un retir de ioga i meditació, a finals d’agost ha estat a Sant Joan de les Abadesses, enmig de la muntanya, a l’allotjament rural Can Reixac. Si a Sananda vaig adorar obrir els ulls després d’una relaxació a l’aire lliure i veure les fulles dels arbres en primer terme; al seu darrera, el cel; i notar, sota meu, la gespa natural i salvatge, a Can Reixac el despertar des de l’habitació de l’allotjament d'”El Galliner” ha estat la visió a través d’una finestra de paret a paret, i del sostre al terra, de l’espígol, els geranis, la gespa, el prat, les muntanyes, i el sol, que no es colava ni envaïa l’habitació, no!, literalment t’absorbia cap a ell en una mena de diàleg entre tu i ell desitjant-nos bon dia mútuament.

Els sorolls eixordidors de la ciutat, de cotxes, del color gris de l’esfalt i els tubs d’escapament, de l’estrès, de la velocitat, dels llums de neó, dels edificis alts, de la brutícia… substituïts pel cant dels ocells, el diàleg pausat, la fusta vella dels mobles, el verd de la gespa, la llum i escalfor del sol, el moviment lent del cos, la respiració… De tant en tant i més, convé.

L’òrgan més gran del cos humà és la pell. Crec que el contacte amb la natura, aquest agost, ha potenciat la capacitat de la meva pell per a respirar, per a rebre i per a sentir. Els banys d’aigua gelada provinent de la muntanya en una bassa o en un riu, com la fotografia del post anterior, potser hi han ajudat!

Avui, a les portes d’un nou setembre, mes que per a molts i per a moltes coses suposa un inici, puc afirmar que aquest agost enmig de la natura m’ha permés realment desconnectar i descansar, de cara a la represa de l’activitat laboral i de la rutina diària. I no només això, sento que a la natura he après a viure i sobretot a sentir d’una altra manera. Gràcies!