Etiquetes

Excel·lent forma d’acomiadar el cap de setmana. Concert dels Arcade Fire al Palau Sant Jordi a dos quarts de deu de la nit.

Pel què fa a la vessant musical, gaudeixo molt quan conec les cançons i quan no, em limito a escoltar, apreciar, i obsevar.

Em quedo, a més, amb tres imatges, tres moments.

1)      Des de la posició on estic, a les graderies de la dreta, veig tota la pista, plena a vessar de gent. De cop i volta, una llum vermella envaeix tot l’espai, una cançó més tranquil·la. Fins on l’ull m’arriba, des de la meva perspectiva, entre les persones que omplen la meitat dreta de la pista, apareixen llumetes, lluents, que escampen brillantor per aquí i per allà. Pantalles, pantalles de mòbils i càmeres fotogràfiques. Fa bonic.

2)      “Lies”, per exemple. Una de les que més va fer vibrar a tothom. La gent, de cop i volta, es converteix en massa, es despersonalitza en un munt de braços i mans intercanviables que onegen com si funcionessin solts. És la imatge d’una massa unida per a una emoció. Com en el futbol, en ocasions com aquestes m’agrada formar part de la massa. Fa bonic.

3)      Si en els concerts dels clàssics de rock i pop es poden veure vàries generacions: pares i fills anant a veure Bruce Springsteen, Rollings Stones, Bob Dylan, U2…, per què no trobar, també, diverses generacions en un concert com els dels Arcade Fire? A la fila del davant tenim una parella que voreja els 50, ella balla tímidament, ell s’asseu al respatller de la cadira per a poder veure-hi bé perquè malgrat estar a la graderia, els assistents romanen dempeus tot el concert. M’imagino que tenen el fill adolescent a la pista i han decidit veure el concert des de la distància per descobrir el què escolta el seu nen i sentir-s’hi més a prop. A la fila del darrera, però, m’oblido de la possibilitat del fill adolescent i aposto pel simple gust i plaer d’escoltar en directe els Arcade Fire. Una parella, a l’inici de la cinquantena, balla amb menys timidesa que gràcia. Sobretot ell. A voltes penso que al·lucina. Mou els braços destralerament, però s’ho passa molt bé. La dona igual. Em fan molta gràcia. Fa bonic veure com un grup com aquest també arriba a diferentes generacions.

S’acaba el concert. La Cris em porta amb cotxe a casa. Tot plegat, un autèntic luxe.

Per si voleu saber qui són.