Etiquetes

Des del dia 1 de gener que torno a meditar cada dia. No té gaire mèrit, perquè tot just avui estem a dia 10 i a l’hora que escric aquest post encara no ho he fet. L’any passat vaig estar un mes i mig meditant cada dia una miqueta. Després em vaig començar a saltar la pràctica alguns dies fins que aquesta va esdevenir realment molt esporàdica. Enguany m’hi torno a posar amb ganes per intentar assolir aquest hàbit durant més d’un mes i mig, com a mínim!

Meditar calma la ment, alliberant-la de treballar, buidant-la de milers de pensaments, imatges, preocupacions, problemes, angoixes, incerteses… És un autèntic descans desconnectar d’aquesta manera. Hi ha moments en què la relaxació i la desconnexió és tant intensa que t’hi quedes atrapat, que sembla que ja res et pot distreure. És una sensació molt especial.

Els més avançats en aquesta tècnica poden meditar a qualsevol lloc i en qualsevol moment. Caminant, sota la dutxa, rentant els plats, dinant… Jo, l’any passat, vaig tenir la sensació que meditava en dos moments molt especials. No era realment meditar, però sí que vaig reconèixer alguns dels efectes que la pràctica acostuma a causar. Curiosament, els dos moments dels que parlo formen part d’un mateix cap de setmana.

30 d’octubre: Barça 5- Sevilla 0. Entre un i altre gol de la maneta, es va fer el silenci al camp, o a la graderia, millor dit. I no era que l’afició no volgués animar, sinó que simplement observava, embadalida, sense poder pensar en res més, en el joc meravellós que el Barça ens regalava! 

31 d’octubre: Línia 4 del metro, des de Verdaguer fins a Llucmajor. Durant tot el trajecte em vaig repetir mentalment que aquell dia saltaria en paracaigudes malgrat l’amenaça de pluja. Al darrer minut abans d’engegar el cotxe rumb Empuriabrava, vaig trucar per preguntar quin temps hi feia. “Vine, vine, saltaràs!”, em van dir. Acompanyada de la Pili, el Pep, l’Eva i la Cris, vaig arribar a Empuriabrava i de seguida em vas ensenyar les posicions, em van posar tota l’equipació necessària i apa, dins de l’avioneta. Ja enlairada, vaig alternar la respiració profunda amb les preguntes encuriosides al meu instructor. Quan va arribar el moment, vam saltar i després d’uns intants de patiments, vaig volar. I enmig d’aquest vol, es va repetir aquesta mateixa sensació. La de no pensar en res, la de no sentir cap mena d’angoixa ni patiment. El silenci. La calma.

La meditació és buidar-te i renovar-te. Meditar és trobar la serenor que cada dia ens fa falta.