Etiquetes

, ,

Avui fa dos anys que vaig començar aquest blog. Qui m’ho havia de dir que duraria dos anys? I els que encara em queden! O no, vés a saber, que tal i com porto el ritme d’escriptura darrerament sembla que la cosa hagi de caure per a ella sola! No?…

Entre penúries, altres distraccions i una mandra inesperada em planto aquí amb dos anys de vida de blogaire plens de retalls de la meva vida, tant viscuda com imaginada. Si no he abandonat el camí, si he arribat fins aquí és per alguna cosa, perquè vull que això duri, que rutlli en els moments que pugui rutllar, que avanci, entre empentes i trompicons, per anar configurant un testimoni de les meves ganes de deixar alguna cosa per escrit.

És cert que he perdut l’hàbit d’escriure de manera ordenada, de tenir clares les idees, de trobar motivació suficient, l’empenta que em decideix a començar a teclejar. Però no penso abandonar, m’hi nego. En aquesta vida hi ha poques coses que m’omplen tant com l’escriptura, així que seria absurd desentendre-m’hi.

Dos anys de l’Aliuska.wordpress, dos anys d’escriptura, ja sigui continuada, ja sigui esporàdica, dos anys de comentaris dels lectors, de respostes d’una servidora! Dos anys de fotografiar amb paraules moments, de transcruire reflexions, de pensar en lletres.

Felicitats!