Falten deu minuts per les sis de la tarda. Surto del tren de rodalies, a la plaça de Catalunya, i baixo per anar a buscar els Ferrocarrils Catalans. Em creuo amb uns nois que porten uns coixins a les mans. Gairebé ni m’hi fixo si no fos perquè al darrera un grup de noies també duen uns coixins, de totes mides. Escampo la mirada i per tot arreu, com si  es tractés d’una plaga en plena expansió, percebo gent jove, estrangers sobretot, carregats de coixins de dormir, quadrants, o de sofà, que es dirigeix al centre de la plaça. De cop i volta recordo l’agenda confusa del Marc Serena al Tot és molt confús de Catalunya Ràdio. Dijous passat va explicar que avui es feia la segona edició de la Guerra de Coixins, o de la The Pillow Fight, que queda més internacional! Em sobra temps i decideixo fer-hi una ullada.

Falten cinc minuts. Es nota el nerviosisme creixent. No paren d’arribar nois i noies que, mal m’estar dir-ho, no tenen res millor a fer que anar al centre de la ciutat a fer una guerra de coixins entre amics i desconeguts. A la vegada, però, em meravella com la gent ens mobilitzem per a qualsevol iniciativa, per absurda que sigui. Per què no?, penso. Sonen les sis a la plaça. Jo busco algú de la organització, amb un micro, que parli, expliqui les normes, i doni el tret de sortida. Però no, res d’això. L’espontaneïtat és el què mana, i de cop i volta, al primer minut de les sis, algú fa un crit de guerra alçant la seva arma “emplomada” i tothom comença a batallar.

Centenars de coixins s’enlairen, crits, empentes, moviments… La plaça, en plena guerra. Plomes, fibres, escumes volen fins els cabells dels espectadors. Especialment els meus, que avui duc ben solts i rinxolats. Al voltant de la batalla, desenes de curiosos somriem, càmera de fotos o mòbil en mà.

Les sis i deu. Marxo, tot observant com encara arriben soldats armats, i turistes encuriosits per l’esdeveniment.

Us adjunto una ressenya de l’esdeveniment. Hi havien més de 50 persones. Per descomptat tenien el permís per fer-ho, tenint en compte que és un esdeveniment internacional que fan fins i tot a Nova York. Les fotos són del final de l’esdeveniment.

tendencies-una-macroguerra-de-coixins-ha-emblanquinat-placa-catalunya