Etiquetes

Estimar-se a un mateix, costa. Estimar-se requereix un esforç i un compromís constant en fer allò que a un, veritablement, el fa sentir realment bé. Jo fa temps, que en aquest sentit, no m’estimo gaire. No vaig al gimnàs, no duc una alimentació equilibrada, no medito. Em resulta confús pensar que no em ve de gust fer totes aquestes accions quan sé que només em poden aportar benestar, plaer, gaudi. Per què costa tant estimar-se?

Avui, però, quan he arribat a casa, m’he estimat una mica. I mira que ha estat fàcil! Que què he fet? He engegat l’ordinador, he obert l’spotify, i he escoltat aquesta cançó: ( pugeu el volum dels altaveus, oblideu-vos de tot i de tothom, i deixeu-vos anar!)

http://youtu.be/EmH4YlNdWAg

… i és clar, m’he deixat anar. He buscat la lletra, m’he posat a cantar, a seguir el ritme asseguda a la cadira, fins que no he pogut més, i m’he hagut d’aixecar i ballar! Quin canvi de ritme que fa la cançó, quina veu que té la Tina! Uau! Em posa a to aquesta cançó, m’encén, em fa moure encara que no ho vulgui, em fa feliç!

I és aleshores quan m’he adonat que massa sovint escoltem malament la música. Algú deia que la música era el llenguatge de l’ànima. Si és realment així, crec que caldria aturar-se i escoltar-la de manera activa molt més sovint! Saber i entendre el què diuen les cançons, i apreciar-ne els ritmes, els tons, els instruments utilitzats… Això està bé, però si es pot, arribar més enllà deixant-nos espai per a reaccionar amb la música, per a què el cos respongui, perquè els músculs s’activin, els mals s’esvaeixin i ballis, ballis sense parar!! Ballar és meditar, ballar és expressar-se, ballar és emocionar-se…

És clar que hi ha cançons, peces musicals, que no et fan ballar, que són més suaus, més dolces, però d’aquestes cançons ja en parlaré un altre dia.

Estimeu-vos una mica i balleu. Sols, si fa falta, però balleu. El cos i l’ànim us ho agrairan.