Etiquetes

, ,

Cap de setmana. Trajecte en tren rodalies. En una parada una marieta, groga, es col·loca a la meva finestra. El tren arranca de nou i agafa força velocitat per aquesta marieta petiteta, que s’arrapa amb les seves sis minúscules potes al vidre. Perquè són les potes el què veig, curiosament, i no els seus puntets.

Sembla inquieta, sacseja les antenetes, i el seu cos, de mida d’una ungla de dit petit, es resisteix cada vegada amb més dificultat a la força del vent. Sento que la lluita no durarà masses instants més i concentro tota la meva atenció a enviar-li el meu suport a la marieta, que per moments va perdent tota la seva força. “Va, fins la propera parada!”, penso, però no, la marieta es lliura a la derrota i s’enlaira. Somric, però. Penso que tot anava massa ràpid per a ella i que ara vola lliure, al seu aire.

Anuncis