Etiquetes

, , , ,

De problemes, n’hi ha molts i a casa de tots. Per desgràcia, qui no té problemes de salut té problemes de diners o qualsevol altre problema personal que no té massa sentit imaginar. Problemes, problemes, problemes… Tots en tenim… A casa als meus pares, n’hi ha. Com a moltes altres cases. Són problemes greus, que els treuen el son, els omplen de nervis i els fan aprimar, o al revés, engreixar…

Ahir, però, jo era el pis de dalt connectada a l’ordinador mentre els meus pares miraven la televisió, al pis de baix. Jo mirava de preparar una classe particular que imparteixo quan, de cop i volta, un riure del meu pare em va distreure. Vaig seguir, però aviat ho vaig donar per perdut perquè  els riures es van anar succeint… Què estaven veient? Ni idea, però això era el menys important. La televisió, de tant en tant, et distreu prou com perquè aparquis els teus problemes fora del menjador. De vegades, et distreu tant, que fins i tot et fa riure. La televisió pot ser molt perjudicial, d’acord, però si a la vegada ens regala una estona de riure, benvinguda sigui.

Justament ahir també, una amiga m’explicava que a la seva mare, a qui havien operat dues setmanes abans de l’esquena, havia tingut una complicació i per tant, una recaiguda, de manera que l’esquena li feia més mal que abans d’operar-se. Malgrat això, la mare de la meva amiga és plena de vida, treu els ànims d’allà on sigui i riu, també, quan alguna cosa li fa gràcia…

Quina sort. Quina sort que l’ésser humà senti emocions tant diverses, i que a més a més de plorar pugui riure sense ni pensar-s’ho.

Anuncis