Etiquetes

M’enganxo a tot arreu. Els meus colzes a la taula de l’ordinador, les meves cuixes a la cadira, la meva panxa i la meva esquena a una samarreta que sembla més cenyida que mai malgrat que sigui d’una talla gran. Mentre el meu cos s’adhereix a qualsevol superfície, el meu cervell sembla que patini i es desfaci per moments. Impossible trobar no ja la inspiració, que també, sinó la motivació suficient perquè el tema escollit per a redactar un nou post m’atrapi prou com per escriure’n quatre línies interessants. Però ho seguiré intentant. Amb l’intent sí que seré constant, perquè sense això no tinc res.