Etiquetes
En un món infectat per la paraula escrita, cal reivindicar més que mai aquesta capacitat imprescindible que tots hauríem de tenir: una correcta escriptura. Més enllà de les contínues errades ortogràfiques que inunden comentaris a les xarxes socials i que no hauríem de justificar per l’ús ràpid i lleuger que en fem, tenim milions de correus electrònics i missatges de mòbil circulant dia a dia per les nostres bústies que contenen errors d’escriptura.
Avui n’he rebut un que m’ha inspirat aquest escrit. La veritat és que sóc incapaç de recordar si hi havia algun accent mal col·locat, si li faltava una coma o si una paraula anava amb ve baixa en comptes de be alta. Per desgràcia la majoria de nosaltres tenim el cervell tan acostumat a llegir ràpidament un text que se’ns passen per alt detalls com aquests. Per tant, no és una simple qüestió d’errades ortogràfiques la que m’ha dut fins aquí. És un pas més enllà. És el to, la intenció que transmeten les paraules.
Per escriure correctament, no n’hi ha prou en conjugar perfectament un verb ni en posar un punt i coma quan toca. Cal pensar en qui va dirigit aquest text, en com se’l llegirà, en com ho entendrà. L’escrit ha de tenir cura d’un factor present en la comunicació oral i que manca quan el llegim: el to de la veu, la mirada… Hem de ser conscients que la persona que llegeix només té una sola informació en què basar-se: les paraules; i és a través d’elles en què hem de comunicar no només el contingut d’un missatge, sinó totes aquestes altres coses que completen l’acte de la comunicació i que sovint determinen el veritable significat d’allò que volem transmetre.
Tots ens trobem diàriament en situacions en què ens cal escriure ràpidament, però si intentem afegir-hi un petit control d’aquest pas més, la nostra comunicació serà més complerta i efectiva. Mesurar les nostres paraules, tant a l’oral però sobretot a l’escrit (on suposadament tenim més temps per reflexionar amb el què estem fent), farà més entenedor el nostre missatge i demostrarà que tenim cura del receptor.
L’escriptura és un art, que dominen els escriptors, els periodistes, els guionistes, però també és una capacitat. Ens l’ensenyen a l’escola, i és bàsica en el desenvolupament de les nostres vides. Ja és hora que li concedim la importància que es mereix.
Tens un email (Ja trigo en comprar-me’l!).
L’Ombudsman (Se suposa que en Monzó ha de fer de Defensor de l’Oient, però en realitat fa un anàlisi de text molt sarcàstic però molt cert i acurat.)
Aliuska's Blog 
QUina ilu rebre un Aliuska!.. que t’he de dir, per a tu es tot un art però per mi no deixa de ser una manera de comunicar-se, quan ha de ser formal i taaaaant que m’hi miro, pero quan es tracta d’una xarxa social o un missatge entre amics, com q se que faig bastant errors, no acabaria mai de rellegir i pensar-m’ho varies vegades abans de donar-li al enter.. privo la espontanietat( veus , segur que no es diu aixì 🙂 ) i la rapidesa. ja sabs que sóc igual!!! Suposo que quan un te molta cultura i coneixement de la matèria no li costa tant fer-ho be.. però a mi em fa bastant pal..Aixì que aqui deixo més d’un faltot marca de la casa però ple de carinyet! :*****!
Hola Sílvia,
Contenta de què t’agradi rebre un Aliuska, com dius! I molt agraïda pel comentari! Però no sé massa bé què respondre’t. Certament, escrius tal com parles, i això és supergenuï teu. Et fa especial i m’encanta que siguis així. Però en la correcció en l’escriptura no ho veig com tu. Crec que es pot ser espontani i escriure sense faltes d’ortografia. Sempre se’n colen, de faltes. Segur que en el meu blog n’hi ha un munt. És molt difícil no fer-ne cap, però no estic d’acord que en un missatge entre amics o a una xarxa social es pugui ser més permissiu. Pensa que de vegades una lletra canvia el significat d’una paraula i pot crear confusió en el missatge. I una altra cosa, quin problema hi ha en rellegir i pensar-t’ho vàries vegades? Jo ho faig sempre! Fa pal, sí, però és una bona manera d’aclarir dubtes i t’asseguro que quan més escric, més necessito tenir obert un diccionari online.
Tampoc és una qüestió de tenir més o menys cultura. Segur que tu en tens molta en un àmbit que jo no en tinc, i viceversa. És més aviat una qüestió d’hàbit i de ser curós, en aquest hàbit. No ho sé, considero que tot comunica. Crec que és un tema molt important en la vida d’una persona i sobretot en la relació amb els demés.
En fí, són punts de vista diferents!
Petonets!