• cv en català
  • És aquí on…

Aliuska's Blog

~ Una mica de tot sobre mi i sobre tot el que m'envolta.

Aliuska's Blog

Category Archives: Música

Cançons entre reixes (El concert 2/2)

19 Dimarts març 2013

Posted by aliuska in Aliuska, Música

≈ 3 comentaris

Etiquetes

Agraïment, Ànims, Cantar, Concert, Dona, Presó, Sedeta Gospel Singers

La sala d’actes de la presó de Can Brians és molt gran i fa molt poc que l’han rehabilitat. L’escenari fa baixada, és profund, i té un sostre atapeït i baix. Tot plegat ens va fer sentir estranys. No hi ha massa bona sonoritat i les primeres files dels espectadors queden expressament lluny. Ens preocupava com se sentiria, com transmetríem allò que sentim quan cantem. L’ambient era feixuc. Semblàvem cossos amb veu adormida i desconcertada pel moment.

Per sort, ens van demanar que sortíssim per què comencessin a entrar els presos. A l’acte no només hi hauria dones. Els homes també havien estat convidats a la celebració del Dia de la Dona, i molts hi havien volgut participar. Mentre s’omplia la sala, nosaltres ens vam arraconar en un passadís, on vam decidir calmar els nervis amb allò que sempre fem: cantar. En una rotllana, vam entonar un animat “Shumayela” que ens va despertar de cop, ballant i tot.

“Entraremos cantando Ipharadisi”, va dir l’Anna. Segons després de sentir com ens anunciaven, vam irrompre a la sala, des del darrera, obligant a desenes de caps a girar-se cap a aquells estranys que venien a cantar. Quan vam arribar a l’escenari, vam enllestir la cançó. No van passar ni tres segons que uns aplaudiments entusiasmats van confirmar-nos que aquell seria un concert especial. Ens hi volien, allà.

Cançó rere cançó rebíem la mateixa ovació, incrementada en aquelles en què algun cantaire interpretava un solo. Jo només mirava a la directora a l’inici i al final de cada peça. Entremig observava. Grupets d’amigues, races i orígens molt diversos, noies joveníssimes i dones grans… Gairebé a primera fila hi havia un grup d’homes, molt seriosos, que semblava que no hi eren del tot, però que en alguna ocasió vaig intuir com un d’ells seguia discretament el ritme amb les mans. A l’altre cantó, també a les primeres files, una noia em va somriure. De seguida li vaig tornar el gest, i ja no vam poder deixar-nos de mirar entre cançó i cançó. No calia res més per saber que totes dues ens dèiem que estàvem contentes de ser en aquell lloc en aquell precís moment.

Poc abans del final, una cantaire, l’Ana Baeza, va agafar el micròfon i va dedicar unes paraules a les internes.  Les dones, quan tenim por, i estem estressades, no fugim, ni ataquem. El què fem és anar a buscar una companya perquè ens ajudi. Les dones, ENS UNIM. JUNTES PODEM ACONSEGUIR TOT ALLÒ QUE ENS PROPOSEM. Milers d’iniciatives a tot el món ho demostren. Les internes van agrair aquestes paraules d’ànim amb una forta ovació.

El concert es va acabar poc després. Una representant de les noies ens va lliurar un obsequi que havien fet en un taller de manualitats. Calia abandonar la sala, però no ho podíem fer de qualsevol manera, així que vam començar a cantar “This Little Light Of Mine”. Vam sortir per on vam entrar, pel passadís entre el públic. Això ens va permetre un contacte directe amb les noies. Encaixada de mans, agraïments, ràpids però sincers, fins que una dona de mitjana edat em va estrènyer el braç suaument, amb estima, i amb va deixar anar un profund MOLTES GRÀCIES, acompanyat d’una mirada intensa i emocionada que em va fer emmudir. Amb una veu tremolosa vaig intentar fer-li entendre que havia estat un plaer immens cantar per a ella tot agraint-li la seva assistència, i vaig seguir cantant. Abans de marxar, vaig creuar la mirada amb un grup de nois joves que em van cridar per donar-me les gràcies. M’hi vaig apropar, i vaig encaixar la mà amb un d’ells, de manera molt amistosa, tot dient-li un “ÀNIMS” molt espontani i molt sincer que el noi va agrair assentint amb el cap.

Per sortir de la presó, altre cop passadissos enreixats, portes que s’obren quan es tanquen les del darrera, tornar les acreditacions, intercanvi d’agraïments mutus amb les voluntàries, i altre cop al cotxe, deixant enrere una realitat molt dura, intensa, plena d’homes i dones que busquen una oportunitat per fer bé les coses. M’alegro d’haver contribuït en una estona d’aquest llarg procés que han de passar.

Cançons entre reixes (Abans del concert 1/2)

17 diumenge març 2013

Posted by aliuska in Aliuska, Música

≈ 2 comentaris

Etiquetes

Agraïment, Amistat, Ànims, Cantar, Concert, Dona, Presó, Sedeta Gospel Singers, Sentir-se bé

Era un diumenge al matí, havia dit de seguida que sí que hi volia anar, em venia molt de gust tenir aquella experiència, però realment no sabia en absolut amb el què em trobaria. Em vaig llevar pensant en “Celda 211”, aquella pel·lícula en què un funcionari de presons es troba enmig d’un motí i es fa passar per un pres. Aquelles dones estaven preses perquè havien comès un delicte, i jo em disposava a cantar amb la coral per a elles.

A la presó de Can Brians, a Sant Esteve Sesrovires, un grup de voluntàries organitzen tallers per amenitzar el temps lliure de les internes. A principis de març, van treballar el tema de la Dona, i el van voler tancar amb un concert de gospel, un concert nostre, de la Sedeta Gospel Singers. La nostra coral té també una forta vinculació amb aquesta diada, i ens va semblar una idea extraordinària commemorar-la en una presó de dones.

A dos quarts d’onze del matí, dues voluntàries, una de les quals de la Creu Roja, ens esperaven a l’entrada de la presó. Arribar-hi ja va ser prou impressionant. Mai no oblidaré quan de cop i volta van aparèixer com del no-res aquells edificis d’arquitectura funcional envoltats per tres reixes altíssimes i un núvol de filat sobre cadascuna d’elles. Allò era LA PRESÓ.

La Iolanda, la voluntària que havia contactat amb nosaltres per proposar-nos aquest concert, ens va demanar que ho deixéssim tot al cotxe, tret dels DNI i les claus del vehicle. Al vestíbul, l’estranyesa es va fer encara més evident. Aquell espai estava ple de familiars de presos. Marits, germanes, pares, fills… Quines històries hi havia rere aquelles cares? Com convivien amb aquella realitat d’anar a visitar una esposa, una germana, una filla o una mare totes les setmanes?

“Sense aquesta identificació, no podeu sortir”, ens va dir una funcionària de la presó. Mentre ens les  col·locàvem en un lloc ben visible, una tècnica del centre i les dues voluntàries ens van dirigir cap a una sala on deixar els abrics. Durant el camí, passadissos enreixats, portes que no s’obren fins que no es tanquen les del darrera… Algú lamentava no poder immortalitzar el moment amb un mòbil, però jo preferia començar a dibuixar en la meva ment el record d’aquell espai, i d’aquell moment que s’esdevenia.

Vaig aprofitar per conversar una mica amb una de les voluntàries. Jo em feia preguntes, no sabia des de quina perspectiva me les havia de mirar, aquelles dones. La Iolanda em va explicar que les preses veuen en les voluntàries una oportunitat per conversar amb persones de fora de la presó, alienes a la realitat de dins, a la seva realitat, al seu cas. Amb el temps, els agafen confiança i algunes els expliquen allò que han fet. Però les voluntàries no són allà per jutjar-les. Ja hi ha hagut algú que ho ha fet prèviament. Les voluntàries les acompanyen perquè el seu dia a dia no sigui tan dur, i els ofereixen eines per pensar, per créixer, per entendre qui són i quin paper tenen en la societat. Em va agradar parlar amb la Iolanda.

SGS

15 dijous set. 2011

Posted by aliuska in Aliuska, Música

≈ 4 comentaris

Etiquetes

Amistat, Sentir-se bé

A finals d’any en farà quatre que formo part de la Sedeta Gospel Singers, una coral de gospel dirigida per l’Anna Ruggiero. A finals d’any en farà quatre que tots els dijous sóc feliç, i no només perquè el divendres és a tocar, sinó perquè tinc assaig amb la coral.

Tenir assaig significa això: ser, durant l’hora i mitja que dura, feliç. Feliç de retrobar els cantaires i de xerrar-hi, feliç d’estirar el cos i escalfar la veu; feliç de pujar a l’escenari per iniciar una cançó nova, practicar-la i veure com de bé ens queda; feliç, en definitiva, d’acomiadar el dia fent el què més  ens ve de gust a tots: cantar.

Perquè els dijous, tots i cadascun dels cantaires que podem anar a l’assaig, hi anem per espantar conjuntament els nostres mals. Som egoïstes, no en tenim prou en fer-ho sols a casa, els esbargim en comunitat per una raó molt simple: sols no ho podriem fer, sols no en sabem, ens necessitem.

Cantar en una coral té avantatges i inconvenients, certament. Un de molt important és que com que tots cantem amb una de les tres tonalitats existents, si volem cantar sols les cançons de la coral sempre ens falten les altres veus. L’avantatge, si me’l penso bé, és aquest mateix inconvenient. Cantar amb altres persones, complementar-se, construir plegats, necessitar-se, comptar els uns amb els altres… és meravellós i molt plaent! Gaudir amb les altres persones, amb els amics, és el què ens fa feliç a tots.

Avui comencen els assajos de la nova temporada 2011-2012. Avui sóc feliç!

Gràcies companys de la SGS.

http://youtu.be/R9AtCT1CD6Q

Quan la tristesa és bonica

03 diumenge jul. 2011

Posted by aliuska in Aliuska, Música

≈ 3 comentaris

Etiquetes

Cultura, Sentir-se bé

Tornava ahir de Vinebre amb la Teresa, en cotxe, escoltant música, quan de cop i volta va sonar aquesta cançó. http://youtu.be/huelbch4wn4 La vam cantar un parell de cops. Ens agrada aquesta cançó malgrat la tristesa que evoca. Nosaltres la trobem maca.

És estrany quan escoltes una cançó, llegeixes un llibre, o veus una pel·lícula trista, i ho trobes bonic. Com pots ser maca la tristesa? Com ens pot agradar experimentar una emoció com la tristesa, si quan la vivim en pròpia pell tendim a defugir-la o patir-la.

La música, la literatura, el cinema, l’art, ens fan viure de manera més plena, més sencera. La cultura completa la nostra vida, aportant-t’hi sensacions, sentiments, emocions extres que la vida real no ens pot oferir. Qui no ha viatjat a l’Àfrica amb un llibre, qui no ha viscut en l’època victoriana amb una pel·lícula, qui no ha volat amb una banda sonora…

Als amants de la cultura ens agrada adonar-nos de tot el què li debem, i sovint d’aquesta dependència en fem la nostra feina. Als amants de la cultura ens agrada viure a través d’ella, sentir, riure, cridar, esgarrifar-nos, excitar-nos, sorprendre’ns, plorar… Si a més a més ho fa a través d’una forma acurada, treballada, original, o simplement agradable, ho trobem agradable, necessari i reconfortant.

A mode d’epíleg, voldria afegir que com aquesta cançó que expressa tristesa de manera bonica ni ha moltes altres segurament de molt més bones, però mira, aquesta m’ha servit d’exemple. Si penso en el cinema, triaria “Cerezos en flor” de Doris Dorrie; i en quant a la literatura, recordo que vaig plorar moltíssim amb el final de “L’elegància de l’herissó”, de la Muriel Barbéry. En aquests tres casos, penso que la tristesa d’aquestes tres obres és ben bonica.

Estimar-se a un mateix…

25 dissabte juny 2011

Posted by aliuska in Aliuska, Música

≈ 8 comentaris

Etiquetes

Sentir-se bé

Estimar-se a un mateix, costa. Estimar-se requereix un esforç i un compromís constant en fer allò que a un, veritablement, el fa sentir realment bé. Jo fa temps, que en aquest sentit, no m’estimo gaire. No vaig al gimnàs, no duc una alimentació equilibrada, no medito. Em resulta confús pensar que no em ve de gust fer totes aquestes accions quan sé que només em poden aportar benestar, plaer, gaudi. Per què costa tant estimar-se?

Avui, però, quan he arribat a casa, m’he estimat una mica. I mira que ha estat fàcil! Que què he fet? He engegat l’ordinador, he obert l’spotify, i he escoltat aquesta cançó: ( pugeu el volum dels altaveus, oblideu-vos de tot i de tothom, i deixeu-vos anar!)

http://youtu.be/EmH4YlNdWAg

… i és clar, m’he deixat anar. He buscat la lletra, m’he posat a cantar, a seguir el ritme asseguda a la cadira, fins que no he pogut més, i m’he hagut d’aixecar i ballar! Quin canvi de ritme que fa la cançó, quina veu que té la Tina! Uau! Em posa a to aquesta cançó, m’encén, em fa moure encara que no ho vulgui, em fa feliç!

I és aleshores quan m’he adonat que massa sovint escoltem malament la música. Algú deia que la música era el llenguatge de l’ànima. Si és realment així, crec que caldria aturar-se i escoltar-la de manera activa molt més sovint! Saber i entendre el què diuen les cançons, i apreciar-ne els ritmes, els tons, els instruments utilitzats… Això està bé, però si es pot, arribar més enllà deixant-nos espai per a reaccionar amb la música, per a què el cos respongui, perquè els músculs s’activin, els mals s’esvaeixin i ballis, ballis sense parar!! Ballar és meditar, ballar és expressar-se, ballar és emocionar-se…

És clar que hi ha cançons, peces musicals, que no et fan ballar, que són més suaus, més dolces, però d’aquestes cançons ja en parlaré un altre dia.

Estimeu-vos una mica i balleu. Sols, si fa falta, però balleu. El cos i l’ànim us ho agrairan.

Arcade Fire (La foto de la nit 6)

23 Dimarts nov. 2010

Posted by aliuska in Actualitat, Música

≈ 2 comentaris

Etiquetes

La foto de la nit

Excel·lent forma d’acomiadar el cap de setmana. Concert dels Arcade Fire al Palau Sant Jordi a dos quarts de deu de la nit.

Pel què fa a la vessant musical, gaudeixo molt quan conec les cançons i quan no, em limito a escoltar, apreciar, i obsevar.

Em quedo, a més, amb tres imatges, tres moments.

1)      Des de la posició on estic, a les graderies de la dreta, veig tota la pista, plena a vessar de gent. De cop i volta, una llum vermella envaeix tot l’espai, una cançó més tranquil·la. Fins on l’ull m’arriba, des de la meva perspectiva, entre les persones que omplen la meitat dreta de la pista, apareixen llumetes, lluents, que escampen brillantor per aquí i per allà. Pantalles, pantalles de mòbils i càmeres fotogràfiques. Fa bonic.

2)      “Lies”, per exemple. Una de les que més va fer vibrar a tothom. La gent, de cop i volta, es converteix en massa, es despersonalitza en un munt de braços i mans intercanviables que onegen com si funcionessin solts. És la imatge d’una massa unida per a una emoció. Com en el futbol, en ocasions com aquestes m’agrada formar part de la massa. Fa bonic.

3)      Si en els concerts dels clàssics de rock i pop es poden veure vàries generacions: pares i fills anant a veure Bruce Springsteen, Rollings Stones, Bob Dylan, U2…, per què no trobar, també, diverses generacions en un concert com els dels Arcade Fire? A la fila del davant tenim una parella que voreja els 50, ella balla tímidament, ell s’asseu al respatller de la cadira per a poder veure-hi bé perquè malgrat estar a la graderia, els assistents romanen dempeus tot el concert. M’imagino que tenen el fill adolescent a la pista i han decidit veure el concert des de la distància per descobrir el què escolta el seu nen i sentir-s’hi més a prop. A la fila del darrera, però, m’oblido de la possibilitat del fill adolescent i aposto pel simple gust i plaer d’escoltar en directe els Arcade Fire. Una parella, a l’inici de la cinquantena, balla amb menys timidesa que gràcia. Sobretot ell. A voltes penso que al·lucina. Mou els braços destralerament, però s’ho passa molt bé. La dona igual. Em fan molta gràcia. Fa bonic veure com un grup com aquest també arriba a diferentes generacions.

S’acaba el concert. La Cris em porta amb cotxe a casa. Tot plegat, un autèntic luxe.

Per si voleu saber qui són.

 

Ben Folds

04 Dimarts maig 2010

Posted by aliuska in Música

≈ 1 comentari

Etiquetes

Pluja

No és la primera vegada que poso alguna cosa d’ell. Vaig penjar un vídeo a l’AIR. Aquesta cançó és trista, però m’agrada. Per un dia de pluja com aquest.

La foto del dia (11) (1a part)

06 dissabte febr. 2010

Posted by aliuska in Aliuska, Música

≈ 4 comentaris

Etiquetes

La foto del dia, Sentir-se bé

Escolteu això mentre llegiu.

16h10. Fa un sol espaterrant a fora, i jo, malgrat viure en un tercer i en un edifici amb molt mala orientació, em salva estar gairebé en una cantonada i m’entra molta llum. El llit és ple de trastos i roba, ho arracono tot. Amb un coixí a l’esquena, un paper de carta (sí, ho heu sentit bé, paper de carta!) de Praga, un bolígraf i un llibre per recolzar-me, em disposo a escriure una carta a algú que no us puc desvetllar, és un secret que només sap la meva mare. Tinc l’ordinador al costat, que el faig servir per escoltar música. Busco la banda sonora original de la pel·lícula “The Road”, que vaig anar a veure ahir. Les primeres músiques m’agraden. Tot flueix bé, i gaudeixo de la llum, i de l’escriptura.

De cop i volta, poso “Memory”… Instants després paro d’escriure i pujo el volum de la música. Ara també ho faig, i feu-ho vosaltres també amb la lectura. Pareu i torneu a posar el vídeo. Ens retrobem després.

Què? A mi m’ha atrapat, m’ha posat la pell de gallina, un nus a la gola i uns ulls plorosos. L’ambient, l’atmosfera m’ha embolcallat. És com si la música fos una mena de llum que s’expandís per tot el meu cos, m’escalfés, i  m’abracés…

45 minuts de cua…

29 dissabte ag. 2009

Posted by aliuska in Aliuska, Música, Oci

≈ Deixa un comentari

Etiquetes

Amistat, Estiu, Sentir-se bé

per un mojito passable al carrer guanyador de les festes de Sants. Riures intentant encerter els petits glaçons de gel amb la boca llençant-nos-els unes a les altres a un metre d’alçada. Encontres amb persones a qui fa temps que no veus i que les festes majors concentren en pocs carrers. Desenes d’altres persones que no et trobes i que també coneixes. Aglomeracions que  avancen a pas de tortuga sortint del concert de Love of Lesbian. Un grup dalt de l’escenari que s’ho passa bé, que gaudeix, que salta, que balla, que s’entrega, que porta instrumentació especial per l’ocasió, que ho dóna tot i ho reb tot a canvi. Una veu original, un home que lidera el grup amb atractiu i carisme, un home que enamora. Un directe seductor!

Un maki sushi invertit de tempura de gamba i d’advocat amb salmó. Uns palillos que sostenen una peça del maki de la soja a la meva boca. Un vinet blanc fresquet que ho fa tirar tot avall i et refresca de dalt a baix.

Un trajecte en metro avorrit si no fos per una nena petita, que entra de la mà de la seva mare. Dos anyets, curiosa, vestit amb puntets i cors moníssim. Algú li somriu, una altra li pregunta com es diu… Qui són aquests que em parlen? Què volen?, deu pensar ella, fins que se li escapa “Un nene!”. Als nens petits els atrau les personetes com ells, petits. D’haver pogut segur que la nena s’hi hagués apropat per saludar-lo.

Una nit de divendres.

La foto del dia (3)

22 dilluns juny 2009

Posted by aliuska in Aliuska, Música

≈ Deixa un comentari

Etiquetes

Amistat, Cultura, La foto del dia, Sentir-se bé

S’apaguen els llums, s’il·luminen dues cadires al mig de l’escenari, al costat de les quals hi ha dues guitarres recolzades. Aplaudiments. En Josh Rouse i el cantant de Refree (ho sento noi, no recordo el teu nom) entren i s’asseuen. Comença el concert.

Sala 2 de l’Auditori, fila 11 seients 10 i 12. Seients extraordinaris per arribar tan sols vint minuts abans de l’inici del concert. Al meu costat, companyia de la bona, el Cristóbal, que va fer un esforç bruutaaal per acompanyar-me. Gran amic i gran persona!

Versions lentes, suaus, dolces. Piano de cua que ens feia trobar a faltar el Pep. Il·luminació tènue. Dos persones a l’escenari gaudint, tocant per a nosaltres, com si estiguessin al menjador de casa i fossim col·legues de tota la vida. En Josh de prop, o com va dir un espectador, “MUY BIEN JOSE!”.

← Older posts

Arxius

Categories

Agraïment Amistat Antonieta Barça Cantar Concert Coses que em fan ràbia Cultura Dolor Dona El cinema o la vida El meu blog Enyor Escriure Estiu Família Hivern L'Aida i el Roger La foto de l'estiu La foto de la nit La foto del dia Menorca Mort Pluja Preguntes sense resposta Presó Primavera Problemes Riure Sedeta Gospel Singers Sentir-se bé Tardor Te i infusions Una de freda i una de calenta Ànims

Els meus tweets

  • Jambo 2023! 😉 🇹🇿#HakunaMatata twitter.com/GerardFernndez… 4 weeks ago
  • RT @xsalvia3: 🔴El Consell Per la República ha esborrat aquest tuit. 👉🏼Que no caigui en l'oblit. 👊🏼Ni apartidistes, ni transversals, ni plu… 1 month ago
  • RT @GerardFernndez1: Han perdut el nord. 1 month ago
  • RT @_Maria_Dantas_: Des del meu lloc d’enunciació actual com a diputada, dic que les dones al @Congreso_Es patim interrupcions en els discu… 2 months ago
  • RT @yeyaboya: Gràcies per posar-hi el cos davant la violència a la política. Les feministes estem amb tu, i no podran amb nosaltres 2 months ago
Follow @Alius_ka

Meta

  • Registra
  • Entra
  • Sindicació de les entrades
  • Sindicació dels comentaris
  • WordPress.com

Crea un lloc web gratuït o un blog a WordPress.com.

Privadesa i galetes: aquest lloc utilitza galetes. En continuar utilitzant aquest lloc web, accepteu el seu ús.
Per a obtenir més informació, inclòs com controlar les galetes, mireu aquí: Política de galetes
  • Segueix S'està seguint
    • Aliuska's Blog
    • Already have a WordPress.com account? Log in now.
    • Aliuska's Blog
    • Personalitza
    • Segueix S'està seguint
    • Registre
    • Entra
    • Report this content
    • Visualitza el lloc al Lector
    • Manage subscriptions
    • Collapse this bar
 

S'estan carregant els comentaris...