• cv en català
  • És aquí on…

Aliuska's Blog

~ Una mica de tot sobre mi i sobre tot el que m'envolta.

Aliuska's Blog

Tag Archives: Concert

Cançons entre reixes (El concert 2/2)

19 Dimarts març 2013

Posted by aliuska in Aliuska, Música

≈ 3 comentaris

Etiquetes

Agraïment, Ànims, Cantar, Concert, Dona, Presó, Sedeta Gospel Singers

La sala d’actes de la presó de Can Brians és molt gran i fa molt poc que l’han rehabilitat. L’escenari fa baixada, és profund, i té un sostre atapeït i baix. Tot plegat ens va fer sentir estranys. No hi ha massa bona sonoritat i les primeres files dels espectadors queden expressament lluny. Ens preocupava com se sentiria, com transmetríem allò que sentim quan cantem. L’ambient era feixuc. Semblàvem cossos amb veu adormida i desconcertada pel moment.

Per sort, ens van demanar que sortíssim per què comencessin a entrar els presos. A l’acte no només hi hauria dones. Els homes també havien estat convidats a la celebració del Dia de la Dona, i molts hi havien volgut participar. Mentre s’omplia la sala, nosaltres ens vam arraconar en un passadís, on vam decidir calmar els nervis amb allò que sempre fem: cantar. En una rotllana, vam entonar un animat “Shumayela” que ens va despertar de cop, ballant i tot.

“Entraremos cantando Ipharadisi”, va dir l’Anna. Segons després de sentir com ens anunciaven, vam irrompre a la sala, des del darrera, obligant a desenes de caps a girar-se cap a aquells estranys que venien a cantar. Quan vam arribar a l’escenari, vam enllestir la cançó. No van passar ni tres segons que uns aplaudiments entusiasmats van confirmar-nos que aquell seria un concert especial. Ens hi volien, allà.

Cançó rere cançó rebíem la mateixa ovació, incrementada en aquelles en què algun cantaire interpretava un solo. Jo només mirava a la directora a l’inici i al final de cada peça. Entremig observava. Grupets d’amigues, races i orígens molt diversos, noies joveníssimes i dones grans… Gairebé a primera fila hi havia un grup d’homes, molt seriosos, que semblava que no hi eren del tot, però que en alguna ocasió vaig intuir com un d’ells seguia discretament el ritme amb les mans. A l’altre cantó, també a les primeres files, una noia em va somriure. De seguida li vaig tornar el gest, i ja no vam poder deixar-nos de mirar entre cançó i cançó. No calia res més per saber que totes dues ens dèiem que estàvem contentes de ser en aquell lloc en aquell precís moment.

Poc abans del final, una cantaire, l’Ana Baeza, va agafar el micròfon i va dedicar unes paraules a les internes.  Les dones, quan tenim por, i estem estressades, no fugim, ni ataquem. El què fem és anar a buscar una companya perquè ens ajudi. Les dones, ENS UNIM. JUNTES PODEM ACONSEGUIR TOT ALLÒ QUE ENS PROPOSEM. Milers d’iniciatives a tot el món ho demostren. Les internes van agrair aquestes paraules d’ànim amb una forta ovació.

El concert es va acabar poc després. Una representant de les noies ens va lliurar un obsequi que havien fet en un taller de manualitats. Calia abandonar la sala, però no ho podíem fer de qualsevol manera, així que vam començar a cantar “This Little Light Of Mine”. Vam sortir per on vam entrar, pel passadís entre el públic. Això ens va permetre un contacte directe amb les noies. Encaixada de mans, agraïments, ràpids però sincers, fins que una dona de mitjana edat em va estrènyer el braç suaument, amb estima, i amb va deixar anar un profund MOLTES GRÀCIES, acompanyat d’una mirada intensa i emocionada que em va fer emmudir. Amb una veu tremolosa vaig intentar fer-li entendre que havia estat un plaer immens cantar per a ella tot agraint-li la seva assistència, i vaig seguir cantant. Abans de marxar, vaig creuar la mirada amb un grup de nois joves que em van cridar per donar-me les gràcies. M’hi vaig apropar, i vaig encaixar la mà amb un d’ells, de manera molt amistosa, tot dient-li un “ÀNIMS” molt espontani i molt sincer que el noi va agrair assentint amb el cap.

Per sortir de la presó, altre cop passadissos enreixats, portes que s’obren quan es tanquen les del darrera, tornar les acreditacions, intercanvi d’agraïments mutus amb les voluntàries, i altre cop al cotxe, deixant enrere una realitat molt dura, intensa, plena d’homes i dones que busquen una oportunitat per fer bé les coses. M’alegro d’haver contribuït en una estona d’aquest llarg procés que han de passar.

Cançons entre reixes (Abans del concert 1/2)

17 diumenge març 2013

Posted by aliuska in Aliuska, Música

≈ 2 comentaris

Etiquetes

Agraïment, Amistat, Ànims, Cantar, Concert, Dona, Presó, Sedeta Gospel Singers, Sentir-se bé

Era un diumenge al matí, havia dit de seguida que sí que hi volia anar, em venia molt de gust tenir aquella experiència, però realment no sabia en absolut amb el què em trobaria. Em vaig llevar pensant en “Celda 211”, aquella pel·lícula en què un funcionari de presons es troba enmig d’un motí i es fa passar per un pres. Aquelles dones estaven preses perquè havien comès un delicte, i jo em disposava a cantar amb la coral per a elles.

A la presó de Can Brians, a Sant Esteve Sesrovires, un grup de voluntàries organitzen tallers per amenitzar el temps lliure de les internes. A principis de març, van treballar el tema de la Dona, i el van voler tancar amb un concert de gospel, un concert nostre, de la Sedeta Gospel Singers. La nostra coral té també una forta vinculació amb aquesta diada, i ens va semblar una idea extraordinària commemorar-la en una presó de dones.

A dos quarts d’onze del matí, dues voluntàries, una de les quals de la Creu Roja, ens esperaven a l’entrada de la presó. Arribar-hi ja va ser prou impressionant. Mai no oblidaré quan de cop i volta van aparèixer com del no-res aquells edificis d’arquitectura funcional envoltats per tres reixes altíssimes i un núvol de filat sobre cadascuna d’elles. Allò era LA PRESÓ.

La Iolanda, la voluntària que havia contactat amb nosaltres per proposar-nos aquest concert, ens va demanar que ho deixéssim tot al cotxe, tret dels DNI i les claus del vehicle. Al vestíbul, l’estranyesa es va fer encara més evident. Aquell espai estava ple de familiars de presos. Marits, germanes, pares, fills… Quines històries hi havia rere aquelles cares? Com convivien amb aquella realitat d’anar a visitar una esposa, una germana, una filla o una mare totes les setmanes?

“Sense aquesta identificació, no podeu sortir”, ens va dir una funcionària de la presó. Mentre ens les  col·locàvem en un lloc ben visible, una tècnica del centre i les dues voluntàries ens van dirigir cap a una sala on deixar els abrics. Durant el camí, passadissos enreixats, portes que no s’obren fins que no es tanquen les del darrera… Algú lamentava no poder immortalitzar el moment amb un mòbil, però jo preferia començar a dibuixar en la meva ment el record d’aquell espai, i d’aquell moment que s’esdevenia.

Vaig aprofitar per conversar una mica amb una de les voluntàries. Jo em feia preguntes, no sabia des de quina perspectiva me les havia de mirar, aquelles dones. La Iolanda em va explicar que les preses veuen en les voluntàries una oportunitat per conversar amb persones de fora de la presó, alienes a la realitat de dins, a la seva realitat, al seu cas. Amb el temps, els agafen confiança i algunes els expliquen allò que han fet. Però les voluntàries no són allà per jutjar-les. Ja hi ha hagut algú que ho ha fet prèviament. Les voluntàries les acompanyen perquè el seu dia a dia no sigui tan dur, i els ofereixen eines per pensar, per créixer, per entendre qui són i quin paper tenen en la societat. Em va agradar parlar amb la Iolanda.

Arxius

Categories

Agraïment Amistat Antonieta Barça Cantar Concert Coses que em fan ràbia Cultura Dolor Dona El cinema o la vida El meu blog Enyor Escriure Estiu Família Hivern L'Aida i el Roger La foto de l'estiu La foto de la nit La foto del dia Menorca Mort Pluja Preguntes sense resposta Presó Primavera Problemes Riure Sedeta Gospel Singers Sentir-se bé Tardor Te i infusions Una de freda i una de calenta Ànims

Els meus tweets

  • Jambo 2023! 😉 🇹🇿#HakunaMatata twitter.com/GerardFernndez… 4 weeks ago
  • RT @xsalvia3: 🔴El Consell Per la República ha esborrat aquest tuit. 👉🏼Que no caigui en l'oblit. 👊🏼Ni apartidistes, ni transversals, ni plu… 1 month ago
  • RT @GerardFernndez1: Han perdut el nord. 1 month ago
  • RT @_Maria_Dantas_: Des del meu lloc d’enunciació actual com a diputada, dic que les dones al @Congreso_Es patim interrupcions en els discu… 2 months ago
  • RT @yeyaboya: Gràcies per posar-hi el cos davant la violència a la política. Les feministes estem amb tu, i no podran amb nosaltres 2 months ago
Follow @Alius_ka

Meta

  • Registra
  • Entra
  • Sindicació de les entrades
  • Sindicació dels comentaris
  • WordPress.com

Bloc a WordPress.com.

Privadesa i galetes: aquest lloc utilitza galetes. En continuar utilitzant aquest lloc web, accepteu el seu ús.
Per a obtenir més informació, inclòs com controlar les galetes, mireu aquí: Política de galetes
  • Segueix S'està seguint
    • Aliuska's Blog
    • Already have a WordPress.com account? Log in now.
    • Aliuska's Blog
    • Personalitza
    • Segueix S'està seguint
    • Registre
    • Entra
    • Report this content
    • Visualitza el lloc al Lector
    • Manage subscriptions
    • Collapse this bar