• cv en català
  • És aquí on…

Aliuska's Blog

~ Una mica de tot sobre mi i sobre tot el que m'envolta.

Aliuska's Blog

Tag Archives: Dolor

Un dia per viure

01 dilluns abr. 2013

Posted by aliuska in Aliuska

≈ 1 comentari

Etiquetes

Amistat, Ànims, Dolor, Enyor, Família, Mort, Sentir-se bé

Hi era, era real. El meu tiet apareixia, alt, fort, amb el seu cabell blanc i la seva inseparable barba. Venia del món dels morts a fer-nos una visita. A saber com estàvem. I nosaltres ens n’alegràvem. Ens sentíem còmodes amb la seva presència, ens reconfortava. Amb aquella mitja naturalitat amb què pots recordar aquella persona temps després de la seva mort. Ens posàvem al dia, fins que se li acabava el temps, s’acomiadava i marxava. Però abans d’anar-se’n algú em deia que anés a dir-li allò que el tiet no sabia. Sí, és cert, pensava, i el cridava mentre m’hi apropava. I li deia. Li deia que aquest any jo estava fent classes de repàs al seu nét i que tots estàvem molt contents perquè estava tenint molt bones notes. La notícia el feia molt content, ens abraçàvem i se n’anava.

Quan m’he despertat, he recordat el somni de seguida però m’he sentit bé. M’ha agradat comprovar com algunes persones, encara que no siguin físicament entre nosaltres, ocupen altres espais de la ment en forma de records desperts o de ficcions oníriques. Però a la ràdio m’ha colpejat la notícia de la mort d’una nena de deu anys que jugava amb més nens en un poble del Segrià. La seva germana està molt greu. I més tard, han explicat que una altra nena ha mort ofegada pel seu pare, que després s’ha suïcidat.

Cap a les 14h m’ha sonat un avís de Whatsapp… Un amic ens anunciava a tot un grup que un company nostre de classe havia mort…

Sabíem que estava molt malalt. Tenia un càncer molt sever i no se’n sortiria de cap de les maneres. I avui ha dit prou…

No l’havia vist mai més des que vaig marxar de l’escola, als 14 anys. Mai no es va apuntar a cap sopar de classe d’aquells organitzats a través del facebook, no sé ni com es diu la seva dona ni els seus fills, però vam créixer junts…

Ara el veig assegut a la taula del meu darrera, de més gran amb ulleres de sol rodones i ben negres, dibuixant estelades per tot arreu ja als anys noranta. Adéu Moya…

311_37722547152_4506_n

Pares que, malgrat tot, riuen…

27 dilluns febr. 2012

Posted by aliuska in Aliuska

≈ 5 comentaris

Etiquetes

Dolor, Família, Problemes, Riure, Sentir-se bé

De problemes, n’hi ha molts i a casa de tots. Per desgràcia, qui no té problemes de salut té problemes de diners o qualsevol altre problema personal que no té massa sentit imaginar. Problemes, problemes, problemes… Tots en tenim… A casa als meus pares, n’hi ha. Com a moltes altres cases. Són problemes greus, que els treuen el son, els omplen de nervis i els fan aprimar, o al revés, engreixar…

Ahir, però, jo era el pis de dalt connectada a l’ordinador mentre els meus pares miraven la televisió, al pis de baix. Jo mirava de preparar una classe particular que imparteixo quan, de cop i volta, un riure del meu pare em va distreure. Vaig seguir, però aviat ho vaig donar per perdut perquè  els riures es van anar succeint… Què estaven veient? Ni idea, però això era el menys important. La televisió, de tant en tant, et distreu prou com perquè aparquis els teus problemes fora del menjador. De vegades, et distreu tant, que fins i tot et fa riure. La televisió pot ser molt perjudicial, d’acord, però si a la vegada ens regala una estona de riure, benvinguda sigui.

Justament ahir també, una amiga m’explicava que a la seva mare, a qui havien operat dues setmanes abans de l’esquena, havia tingut una complicació i per tant, una recaiguda, de manera que l’esquena li feia més mal que abans d’operar-se. Malgrat això, la mare de la meva amiga és plena de vida, treu els ànims d’allà on sigui i riu, també, quan alguna cosa li fa gràcia…

Quina sort. Quina sort que l’ésser humà senti emocions tant diverses, i que a més a més de plorar pugui riure sense ni pensar-s’ho.

Protegit: Escriptura lliure

19 dimecres oct. 2011

Posted by aliuska in Aliuska

≈ Escriviu la vostra contrasenya per veure els comentaris.

Etiquetes

Coses que em fan ràbia, Dolor, Escriure, Sentir-se bé

El contingut està protegit amb contrasenya. Per veure’l, introduïu la contrasenya a continuació:

Adéu Miquel, petons a la mare

12 dimecres oct. 2011

Posted by aliuska in Aliuska, Uncategorized

≈ 6 comentaris

Etiquetes

Dolor, Família

Obro el correu kirchner.cat i veig que el meu pare ha canviat el seu estat. “Adéu Miquel, petons a la mare”. Aquesta matinada ha mort el seu germà, el meu tiet. Estava molt malalt i ja havia passat dels 80.

Les paraules del meu pare m’han fet pensar. No ha de ser gens fàcil que se’t mori un germà o una germana. Fa poc més d’un any que a la meva mare se li va morir el seu i ja em vaig sentir ben afectada. La distància familiar entre un tiet i una neboda és petita i gran a la vegada. Amb el tiet Antoni ens havíem relacionat molt més, amb el Miquel no tant. Però tant és. Quan la malaltia fa aquests estralls en el cos d’una persona, de res serveix encarar-s’hi i negar-se a acceptar l’evidència. La vida s’acaba, tard o d’hora, ara a uns, ara als altres.

Però el què fa mal, el què dol, el què transtorna és el sentiment amb què ho viuen els qui es queden. Costa tant sobreviure a la mort dels éssers estimats! De vegades, però, quan la distància és una mica àmplia, el més difícil és consolar els qui el teníem més a prop.

Al pare se li ha mort el germà. És l’únic que queda de la seva família. El seu passat més proper abans de formar una família amb la meva mare ha mort. Aquells qui el van veure nèixer ja no hi són. Quin vertigen! Quina sensació més estranya! És dur però estic segura que ell pensa que és el següent de la llista. Ho pensa perquè ho és. És així, però que no tingui pressa, sisplau.

“… petons a la mare…”. A la mare… La meva àvia va morir l’any 95. Hi pensa gaire el meu pare en la meva àvia? Veure que encara ara s’hi refereix com a mare, m’ha sobtat. Però és clar, un pare, abans de ser-ho, ha estat fill, i malgrat que faci anys que els seus pares ja no hi siguin, segueix sent fill per sempre. I també avui, malgrat que el tiet ja no hi sigui, sempre serà germà.

 

La Leia se n’ha anat

05 Dimarts abr. 2011

Posted by aliuska in Uncategorized

≈ 1 comentari

Etiquetes

Dolor, Primavera

Ahir un bon amic em va dir que diumenge, quan va arribar a casa seva, va buscar la seva gateta per tot arreu, i la va acabar trobant al terrat (ell viu en un àtic que dóna al terrat comunitari), morta. Tenia tres anys, només, i era preciosa. Era blanca, completament blanca. Tant que li veies les puces. Era petitoneta i molt tranquil·la. I juganera. I sobretot, era molt dolça. Només entrar en aquell pis et venia a rebre i tant bon punt t’asseies al sofà ja se’t posava al damunt, reclamant ser acaronada a l’instant. Podies jugar-hi com si es tractés d’un peluix, no només es deixava tocar sempre, sinó que permetia que la rebreguessis, que l’estiressis, que li fessis tombarelles. Era una gata sensacional. Bufona, i repeteixo, molt dolça.

Et trobarem molt a faltar, Leia.

Protegit: Els miracles

11 Dimarts gen. 2011

Posted by aliuska in Aliuska

≈ Escriviu la vostra contrasenya per veure els comentaris.

Etiquetes

Amistat, Dolor, Sentir-se bé

El contingut està protegit amb contrasenya. Per veure’l, introduïu la contrasenya a continuació:

Les certeses del nou any

02 diumenge gen. 2011

Posted by aliuska in Aliuska

≈ 4 comentaris

Etiquetes

Dolor, Família, Hivern, Sentir-se bé

Ahir era dia 1 de gener del 2011. El primer dia d’un nou any que tots plegats desitgem que sigui millor que el què deixem enrera. En principi, no ha de ser tan difícil vist el què ens ha fet patir l’anterior. Com diu el meu germà, enrera el merdós mil deu i benvingut el caldós mil onze!

La veritat és que comença un any ple d’incerteses, com cada primer de gener de qualsevol any. Tanmateix, hi ha una cosa que ahir se’m va fer evident. Normalment soliem dinar tots a casa els tiets. Però enguany ho vam fer a casa nostra perquè el tiet va morir a finals de maig passat i la tieta no es veia en cor de fer el dinar tota sola. Ens vam reunir tots, doncs, a Vallirana per menjar un primer plat a base de pica-pica i de segon un bon filet. Tot plegat regat amb cava Maset del Lleó. I així, entre bon menjar, l’escalfor de la casa i la companyia, els records del tiet sovintejaven cada cop més en la conversa. I era agradable. Certament, reiem. No fa ni un any i referir-se a ell s’ha transformat ja en un dolç exercici de nostàlgia; fràgil, perquè només escriure això em tornen a caure les llàgrimes, però dolç. No sé perquè ara ploro i ahir reia. La intimitat ens fa més febles. En canvi, ahir, estavem tots junts compartint menjar i esperança, beure i records, somriures i rialles. Potser la segona certesa és que junts ens en sortim millor. No ho havia dubtat mai però ahir, o avui, mentre escric això, ho veig realment clar. Vet aquí la segona certesa.

Potser és qüestió de trobar les certeses en aquest mar de dubtes que ens aporta tot allò que encara ha d’esdevenir. Segir que així anirem més tranquils.

Protegit: Les mans

03 diumenge oct. 2010

Posted by aliuska in Aliuska

≈ Escriviu la vostra contrasenya per veure els comentaris.

Etiquetes

Dolor, Sentir-se bé

El contingut està protegit amb contrasenya. Per veure’l, introduïu la contrasenya a continuació:

Wear sun scream

30 dimecres set. 2009

Posted by aliuska in Aliuska

≈ 2 comentaris

Etiquetes

Dolor, Sentir-se bé

Vídeo increïble. Jo, ara mateix, hauria de seguir tants consells dels què proposa!! Però començaré pel de “tingues cures dels teus genolls”.

Aliuska

Febre

22 dilluns juny 2009

Posted by aliuska in Aliuska

≈ Deixa un comentari

Etiquetes

Dolor

És curiós el fet de tenir febre. Em refereixo especialment a com es manifesta la febre en el nostre cos, aquest canvi de temperatura corporal! Aquesta nit, cap a les dues de la matinada, m’he despertat tremolant de fred. Era una cosa extraordinària! No m’ho podia creure. Com he pogut, perquè el cap de setmana m’ha deixat baldada, m’he llevat i m’he abrigat tant que ni els dies d’hivern més forts al meu pis vaig d’aquesta manera. Després de fer un pipi, prendre’m un medicament i posar-me el termòmetre, que marcava 38ºC, tremolant, tot i que molt menys, m’he posat en posició fetal, que en diuen, tota arraulida i a dormir.

Sant Paracetamol que gràcies a ell m’he vist en cor de dutxar-me, sortir de casa i anar a treballar. Espero no haver-la cagat.

← Older posts

Arxius

Categories

Agraïment Amistat Antonieta Barça Cantar Concert Coses que em fan ràbia Cultura Dolor Dona El cinema o la vida El meu blog Enyor Escriure Estiu Família Hivern L'Aida i el Roger La foto de l'estiu La foto de la nit La foto del dia Menorca Mort Pluja Preguntes sense resposta Presó Primavera Problemes Riure Sedeta Gospel Singers Sentir-se bé Tardor Te i infusions Una de freda i una de calenta Ànims

Els meus tweets

  • Jambo 2023! 😉 🇹🇿#HakunaMatata twitter.com/GerardFernndez… 4 weeks ago
  • RT @xsalvia3: 🔴El Consell Per la República ha esborrat aquest tuit. 👉🏼Que no caigui en l'oblit. 👊🏼Ni apartidistes, ni transversals, ni plu… 1 month ago
  • RT @GerardFernndez1: Han perdut el nord. 1 month ago
  • RT @_Maria_Dantas_: Des del meu lloc d’enunciació actual com a diputada, dic que les dones al @Congreso_Es patim interrupcions en els discu… 2 months ago
  • RT @yeyaboya: Gràcies per posar-hi el cos davant la violència a la política. Les feministes estem amb tu, i no podran amb nosaltres 2 months ago
Follow @Alius_ka

Meta

  • Registra
  • Entra
  • Sindicació de les entrades
  • Sindicació dels comentaris
  • WordPress.com

Crea un lloc web gratuït o un blog a WordPress.com.

Privadesa i galetes: aquest lloc utilitza galetes. En continuar utilitzant aquest lloc web, accepteu el seu ús.
Per a obtenir més informació, inclòs com controlar les galetes, mireu aquí: Política de galetes
  • Segueix S'està seguint
    • Aliuska's Blog
    • Already have a WordPress.com account? Log in now.
    • Aliuska's Blog
    • Personalitza
    • Segueix S'està seguint
    • Registre
    • Entra
    • Report this content
    • Visualitza el lloc al Lector
    • Manage subscriptions
    • Collapse this bar
 

S'estan carregant els comentaris...