Les certeses del nou any

Etiquetes

Dolor, Família, Hivern, Sentir-se bé

Ahir era dia 1 de gener del 2011. El primer dia d’un nou any que tots plegats desitgem que sigui millor que el què deixem enrera. En principi, no ha de ser tan difícil vist el què ens ha fet patir l’anterior. Com diu el meu germà, enrera el merdós mil deu i benvingut el caldós mil onze!

La veritat és que comença un any ple d’incerteses, com cada primer de gener de qualsevol any. Tanmateix, hi ha una cosa que ahir se’m va fer evident. Normalment soliem dinar tots a casa els tiets. Però enguany ho vam fer a casa nostra perquè el tiet va morir a finals de maig passat i la tieta no es veia en cor de fer el dinar tota sola. Ens vam reunir tots, doncs, a Vallirana per menjar un primer plat a base de pica-pica i de segon un bon filet. Tot plegat regat amb cava Maset del Lleó. I així, entre bon menjar, l’escalfor de la casa i la companyia, els records del tiet sovintejaven cada cop més en la conversa. I era agradable. Certament, reiem. No fa ni un any i referir-se a ell s’ha transformat ja en un dolç exercici de nostàlgia; fràgil, perquè només escriure això em tornen a caure les llàgrimes, però dolç. No sé perquè ara ploro i ahir reia. La intimitat ens fa més febles. En canvi, ahir, estavem tots junts compartint menjar i esperança, beure i records, somriures i rialles. Potser la segona certesa és que junts ens en sortim millor. No ho havia dubtat mai però ahir, o avui, mentre escric això, ho veig realment clar. Vet aquí la segona certesa.

Potser és qüestió de trobar les certeses en aquest mar de dubtes que ens aporta tot allò que encara ha d’esdevenir. Segir que així anirem més tranquils.

Diguem com portes la bufanda…

Etiquetes

Hivern

… i et diré com ets!!

Hahaha, això podria ser un eslògan d’un test d’alguna revista d’entreteniment o simplement el títol del meu post.

I és que l’altra dia, la meva germana Nara va elaborar una teoria sobre la manera que tenim les persones de posar-nos la bufanda (mocador, xal…) i com això ens defineix. El meu germà i jo vam quedar sorpresos perquè les seves associacions coincidien amb el què nosaltres també podriem pensar, i entre ella i nosaltres vam confeccionar una llista que em disposo a escriure ara  mateix. Abans però, voldria dir que no hi ha cap intenció d’ofendre a ningú i si algú que llegeix això no hi està d’acord, doncs que ho digui, que així hi haurà debat, si és que es pot fer un debat d’això.

També s’accepten suggerències per trobar noms més apropiats, completar els estils o per afegir altres maneres no contemplades per nosaltres.

Comencem, doncs:

1. Bufanda enrotllada al voltant del coll en tota la seva llargada i les puntes amagades en ella mateixa perquè no es desenrotlli: estil hippy, amb mocadors, palestins o bufandes de llana gruixuda i de colors vius…

2. Bufanda enrotllada al voltant del coll amb una o dues voltes i les puntes penjades al davant, per sobre el pit: estil bohemi intel·lectual, bufandes de llana però més sòbries, o versions de clàssics (quadres Burberry’s) amb un teixit diferent, mocadors de vellut…

3. Bufanda enrotllada al voltant del coll amb una o dues voltes i les puntes penjades a l’esquena: estil chic. A falta de pells o boes qualsevol bufanda o mocador modern i amb certa envergadura pot ser portat d’aquesta manera. També amb teixits com la seda.

4. Bufanda que abans d’enroscar-la al coll l’has plegat per la meita i per tant quan te la poses fas passar les puntes per la part del plec. Un cop enroscada l’ajustes a l’alçada del coll: estil clàssic pijo, on tendeixen bufandes de quadres o llises, però no de llana gruixuda com teixida per la iaia. Poc volum. Colors clars, blancs, beige, rosa.

5. Bufanda que amb prou feines t’enrotlles al coll sinó que deixes una mica solta, sobre les espatlles, amb una punta al davant i una punta al darrera: estil afrancesat bohemi, amb aires de Lluis Llach!! Comunitat d’artistes bohemis. No confondre amb estil bohemi intel·lectual!

6. Bufanda enroscada amb una volta i amb les puntes fas un nus tapant-lo amb una punta, de manera que una et queda a sobre de l’altra: estil clàssic 2, potser més femení tot i que el nus pot recordar al de la corbata dels homes.

7. Bufanda sense enroscar, només penjant del coll i les puntes aplanades curosament sobre el pit per aprofitar que abriguin coll i una mica del cos. Estil clàssic masculí. La bufanda va sempre sota l’abric, cosa que no passava fins ara.

I de moment no en tinc cap més. M’he anat animant mentre escrivia, sens dubte inventant-me moltes coses. Va, què? Qui hi està d’acord? En contra? A quin grup pertanyeu?

Jo porto un xal negre amb estil bohemi-intel·lectual i de vegades bufanda amb estil chic. 😉

Els llums de Nadal (La foto del dia 10)

Etiquetes

Hivern, La foto del dia

Estic a la feina, escrivint a l’ordinador. A la meva taula hi ha un llum força gran, format per un cos metal·litzat en un angle d’uns 90 graus, aproximadament. L’encenc perquè m’il·lumini la pantalla però en realitat el què s’il·luminen són els meus ulls i el meu pensament. Talment com si s’il·luminés una bombeta en el meu cap indicant-me que tinc una idea nova,  em quedo bocabadada pensant que una part de la bellesa dels llums de nadal  recau, especialment, en el seu reflex.

La part metal·lizada del llum de la meva taula brilla intermitentment segons el ritme d’encesa i apagada dels llums de nadal de l’arbre del passadís. És ben bonic. Com també ho és adonar-se que els llums de nadal serveixen per il·luminar l’objecte o l’espai on estan col·locats però també per donar llum i fer brillar els altres objectes o espais on s’hi poden reflectir.

Aquesta tarda miraré d’anar a comprar-me uns llums de nadal!