La foto de l’estiu (4)

Etiquetes

Estiu, La foto de l'estiu, Sentir-se bé

Cap de setmana. Trajecte en tren rodalies. En una parada una marieta, groga, es col·loca a la meva finestra. El tren arranca de nou i agafa força velocitat per aquesta marieta petiteta, que s’arrapa amb les seves sis minúscules potes al vidre. Perquè són les potes el què veig, curiosament, i no els seus puntets.

Sembla inquieta, sacseja les antenetes, i el seu cos, de mida d’una ungla de dit petit, es resisteix cada vegada amb més dificultat a la força del vent. Sento que la lluita no durarà masses instants més i concentro tota la meva atenció a enviar-li el meu suport a la marieta, que per moments va perdent tota la seva força. “Va, fins la propera parada!”, penso, però no, la marieta es lliura a la derrota i s’enlaira. Somric, però. Penso que tot anava massa ràpid per a ella i que ara vola lliure, al seu aire.

La foto de l’estiu (3)

Etiquetes

Estiu, La foto de l'estiu, Sentir-se bé

Aquesta vegada us ensenyo una foto de debò!

Es tracta d’un afluent del riu Ter, prop de Sant Joan de les Abadesses.

Gràcies pluja (La foto de l’estiu 2)

Etiquetes

Estiu, La foto de l'estiu, Pluja, Sentir-se bé

Feia poques hores que havíem arribat a Sananda Natura, la casa que ens acolliria durant set dies en el marc d’un retir de ioga i meditació organitzat per la Mònica i l’Àlex, del Taller de Ioga de Premià de Mar. Després de dinar, els núvols amenaçadors que feia estona que prometien gresca es van conxorxar per passar per aigua el primer dia. Però com que a tot es pot donar la volta, la Mònica va destapar la meva espontaneïtat suggerint una dansa sota la pluja. El cos se’m va despertar de cop, un petit somriure d’atreviment i de ganes es va instal·lar al meu rostre. Vaig mirar els meus companys, que sens dubte no sentien aquest desig de manera tant entusiasta com jo. El Pedro suggeria posar-se el banyador abans… Jo no sabia què fer. Vaig baixar a posar-me una roba més còmoda, el banyador potser, però vaig vacil·lar una estona, fins que em vaig decidir per uns pantalons pirates d’esport negres, ja més de cara a la pràctica de ioga de la tarda, descartant potser la idea de la dansa sota la pluja. Però quan vaig tornar a sortir, encara plovia més així que la Mònica i jo ens vam mirar, ens vam descalçar i vam sortir disparades cap el mig del prat per saltar, ballar, cridar sota l’aigua de la pluja, deixant que aquesta ens mullés cabell, cara, cos, roba i peus. Quin gust i quin plaer!! L’Àlex no va trigar gaire a posar-nos una música de timbals i a compartir amb nosaltres aquestes passes d’agraïment al cel per a la pluja, perquè en el fons, sense aigua no hi ha vida…  Jo sobretot vaig agraïr haver pogut gaudir d’aquesta oportunitat per deixar-me endur per l’espontaneïtat i l’impuls revelador de grans i noves sensacions.

La foto de l’estiu (1)

Etiquetes

Estiu, La foto de l'estiu, Sentir-se bé

Estirada sobre el matalàs de ioga, sentint com totes les parts del meu cos es relaxen a poc a poc. L’olor de l’herba a escassos centímetres, el so de les mosques i les abelles volant al voltant del meu cap. L’aire circula suaument per sobre meu, tapant-me com una manta etèria. La veu de la Mònica em duu en una altra banda, en un altre estadi. M’enlairo malgrat les veuetes dels petits Inar i Samuel, que ronden per tot arreu recordant-nos que tots hem estat nens. Instants després, obro els ulls. El meu cos fa un intent de tornar a la Terra però el què sento, i sobretot el què veig, m’ho impedeixen. El meu camp de visió només abraça colors i natura: el verd de les fulles dels arbres en primer terme, el blau tacat d’un esponjós blanc del cel al seu darrera. M’hi estic una estona, meravellant-me, fins que tanco els ulls per assimilar aquesta sensació i endur-me-la a casa.