• cv en català
  • És aquí on…

Aliuska's Blog

~ Una mica de tot sobre mi i sobre tot el que m'envolta.

Aliuska's Blog

Tag Archives: La foto del dia

Abraçant el cel (La foto del dia 14)

01 dilluns nov. 2010

Posted by aliuska in Aliuska, Oci

≈ 4 comentaris

Etiquetes

Amistat, La foto del dia, Sentir-se bé

Tal i com em vas demanar Sílvia, aquí la tens!

Per acompanyar la lectura:

Arnès posat, proteccions per a les ulleres, m’he d’afanyar! El meu instructor, acompanyant o no sé com anomenar-lo em demana que no m’entretingui. No m’atraveixo a acomiadar-me com voldria de la Pilar, la Cris, l’Eva i el Pep. Tot ha anat tan ràpid, hem arribat i m’han fet passar molt abans de l’hora! Me’ls miro agraïnt-los que hi siguin.

Sóc la primera en pujar a l’avioneta. Això vol dir que serè l’última en saltar! Els seients són dos bancs paral·lels a les parets. Cada persona que salta es coloca davant del seu instructor. L’avioneta s’ompla, i a mi em ve al cap la típica imatge dels avions de guerra plens de soldats a punt de saltar. És la imatge que tothom té, ho sé.

Pregunto deu mil coses al noi, Fran, crec que es deia. És maco, i agradable. M’explica la distància de la qual saltarem. 4000 metres. Ell duu un mesurador de distància en peus, i m’ensenya que quan l’agulla passa d’una de les marques és quan sap que ha d’obrir el paracaigudes.

Respiro una mica, sense sentir massa nervis. Són boniques les vistes. Empuriabrava, el mar, Roses… Fa un sol que espatega. El Fran em pregunta com estic. Crec que tranquil·la, però vull respirar una mica. Em suggereix que faci respiracions profundes. Li agraeixo la proposta tot i que li explico que ja he fet els deures a casa i mentre anaven cap  a Empuriabrava. Al matí he fet una bona relaxació i visualització.

S’apropa el moment, m’he de seure a sobre seu. Em connecta amb el seu arnès. Hem tingut prou temps per parlar per poder confiar amb ell totalment i saber que tot anirà bé. Sobretot quan m’ha dit: “no et passarà res, el paracaigudes s’obra!”

Els primers ja estan saltant, tot va molt ràpid, ens aixequem i apropem fins a la porta. No tinc ni temps de veure com el noi del meu costat salta perquè el Fran em gira per posar-se ja en posició. He d’aixecar les cames, ell sosté tot el meu pes, i s’aboca a la porta, uns bons segons abans de saltar fins que finalment, ho fa!

…

Fem algunes voltes, crec, no sé què m’està passant. Sento fred, molt fred, i com la pell de la meva cara es moldeja amb el contacte amb el vent. Estem anant a 160 km/hora. Em costa entendre què em passa. No aconsegueixo relaxar-me i començo a sentir els meus ulls amb ganes de plorar. Però a mida que passen els segons el meu cos es va acostumant a la sensació, que sap que passarà, i finalment s’obra el paracaigudes.

Estirada cap a munt i a volar.

Em recupero, mentre em meravello. Sento una immensa calma, indescriptible. Gaudeixo del trajecte, de les vistes i de la sensació. Somric. És estrany perquè sempre m’havia imaginat volant horitzontalment, i ara volo dempeus. M’agrada, perquè amb els braços oberts, a part de sentir l’aire per tot el meu cos, m’imagino que abraço el cel, aquesta calma.

El Fran em pregunta què tal. Li explico que em sento genial, molt relaxada, així que decideix posar-li una mica d’emoció al viatge. Algunes voltes ràpides, una mica de baixada més picada… L’adrenalina em puja una mica, com si estigués en una atracció de fira, és divertit. Segueixo somrient.

El terra és cada cop més a prop. Això ja s’acaba. Em poso en posició, amb les cames en angle de 90 graus i veient-me la punta dels peus. Instants després em diu que em posi dempeus i camino… És estrany el contacte amb el terra. Malgrat la suavitat de l’aterratge, noto tot el meu pes als meus talons primer i després a tot els peus. Ho associo al meu centre de gravetat, que es recol·loca.

El Fran em deslliga. Comentem la jugada. Em sento molt i molt bé. Tant, que li demano al Fran si el puc abraçar. Somriu i accepta, és clar. No ho sé, crec que després de posar tota la confiança del món en una persona en un moment com aquest, el mínim que podia fer era agraïr-li amb aquest gest d’estimació.

Xerrem una mica i m’alegra quan em diu que he estat una molt bona saltadora.

Ens acomiadem i me’n vaig a veure els amics! Quina il·lusió que em fa retrobar-los. M’escolten, em feliciten, la Pilar em fa fotos, em miren, contents de veure com he gaudit de l’experiència. La Cris fa cares de no voler tirar-se mai! L’Eva recorda les sensacions que va tenir ella quan va saltar. El Pep respira i s’alegra de què em trobi tant bé i la Pilar segueix fent fotos i explicant anècdotes més aviat negatives de gent famosa que ha saltat. “Ara ja ho puc dir!”, afirma.

Marxem.  Les noies s’avancen una mica i jo li comento al Pep que amb el què em quedo de tot plegat és amb la sensació de calma que he sentit. Ell se n’alegra, i m’anima a recordar-la cada vegada que la necessiti. Com ara, que escric això, tot i no necessitar-la especialment, o si, sempre va bé sentir-se així.

Gràcies pel regal, noies, i a la Pilar, la Cris, l’Eva i el Pep per voler compartir el diumenge amb mi i acompanyar-me en aquesta magnífica experiència.

Escombraries (La foto del dia 13)

24 dilluns maig 2010

Posted by aliuska in Aliuska

≈ 1 comentari

Etiquetes

La foto del dia

Avui és festiu a Barcelona, quina delícia. Pensar que és dilluns i sentir que a fora, al carrer, hi ha el moviment habitual dels diumenge és fantàstic. Esmorzo a la terrasseta del pis (fa anys, la meva terrassa d’ara li hauria dit balcó perquè a casa teniem una terrassa autèntica, de 75 m2; ara que no la tinc, el meu balcó, on hi cap una tauleta i dues cadires, em sembla una terrasseta ben maca ideal per esmorzar-hi!). Pa de motlle integral amb pernil dolç. Suc de taronja. Kiwi. I got de llet de soja amb cacau.

Com que visc en un tercer pis tinc una vista privilegiada del carrer Sicília amb el encreuament amb València. De cop i volta, s’apropa un camió de les escombraries que s’atura al semàfor vermell de Sicíla. Puc veure l’interior del camió, és a dir del dipòsit del darrera on emmagatzemen les escombraries. Per les restes que veig intueixo que és un camió de recollida del reciclatge de paper. Em fixo en el conductor. No té l’intenció, segons em sembla, d’aturar-se en el contenidor de paper que hi ha a la cantonada. Ho endevino perquè s’espera pacientment jugant amb un plàstic o paper amb les mans. Veig que l’estira, l’enrotlla, l’embolica, el prem, el desfa, el torna fer fins que arrenca, amb el semàfor verd, i què fa? Tira el plàstiquet per la finestra!!!  Com??? Un conductor de camió de recollida d’escombraries tirant un paper per la finestra!!! Realment gairebé se’m salten les òrbites dels ulls!!;-)

Segueixo esmorzant quan em fixo en un home que s’acosta als contenidors d’escombraries. Hi ha el de paper, de plàstic, de vidre i de rebuig. L’home troba una jaqueta marró. L’agafa, se la mira, se l’enduu unes passes més enllà, entre els cotxes aparcats a la cantonada. Se la mira altra cop. Com pot es treu la que ell duu, que es guarda entre les cames, i es prova la què acaba de trobar. Se la treu de seguida, es posa la seva i desapareix. La jaqueta que s’havia trobat torna a estar al terra, ara entre els cotxes.

L’autobús 50 (La foto del dia 12)

08 dilluns març 2010

Posted by aliuska in Aliuska

≈ 4 comentaris

Etiquetes

La foto del dia

Torno a casa, dissabte al migdia, en autobús. Com gairebé sempre, em quedo dreta, al costat dels vidres, per distreure’m amb els cotxes i aïllar-me millor escoltant música. De tant en tant, però, em giro per veure les persones que pugen a l’autobús. De cop i volta em fixo en un nen i una nena. Ell és més gran i més alt que la seva germana. Té la pell morena, el cabell negre i destaquen, de la seva cara, unes celles prominents. El nen vol seure al fons. La nena, més petita, té la mateixa pell morena però el cabell castany molt clar i molt arrissat. El serrell el té tot escrespat i cap a munt. Ella vol seure al davant. La mare, al darrera dels fills, rossa i de pell clara, no sap massa què fer. Primer sembla que convenç a la filla petita per seure al darrera, i de fet, ella se n’hi va i es col·loca al costat del seu fill. Però a continuació, la cosa canvia. La nena no cedeix i es posa a bramar. Els seus principis de plors exagerats i reveladors de queixa es fan sentir per tot l’autobús, que a més a més és doble.

S’esdevé aleshores un gir que potser era evident però que per a mi va ser inesperat. En un moment meu de distracció canviant de cançó de l’mp3, la mare i el nen van fins on és la nena. La mare s’asseu al costat de la filla, el fill es queixa menys del què m’esperava i acaba assegut, per odre de la seva mare, al seient del darrera que a sobre està col·locat per anar d’esquenes. La filla, però, tampoc no està feliç. Interpreto que la mare li està fent una xerradeta sobre el què acaba de fer i sobre el respecte al seu germà i sobretot a les decisions preses per la mare. La nena fa morros, però escolta a la mare.

Jo penso en el nen, que va d’esquenes, que es deu sentir perdedor i traït, desprès d’haver conseguit imposar-se sobre la seva germana, més petita que ell, a més a més. Em sorprèn, i aquí és on somric, que la mare pensa el mateix que jo i gairebé de forma inconscient, sense ni tan sols girar-se, allarga el braç esquerra fins a tocar amb la mà el capet del nen i fer-li unes carícies no sé fins a quin punt reconfortants per a ell però en tot cas, per a mi sí. És un gest savi, però intuitiu. Quan acaba, segons després, la mare pessiga amb dolçor la galteta de la nena i li acarona la cara.

Somric encara més. Tinc la sensació d’haver presenciat un moment íntim entre una mare i els seus fills.

La foto del dia (11) (2a part)

06 dissabte febr. 2010

Posted by aliuska in Aliuska

≈ 7 comentaris

Etiquetes

La foto del dia, Sentir-se bé

Escolteu això mentre llegiu.

El dia assoleiat em crida a sortir de casa. Guardo la carta entre les pàgines del llibre sobre el què m’havia recolzat per escriure i me’n vaig a la cuina. Em preparo un tè rooibus amb eucaliptus per endur-me amb un termo que em va regalar l’Angèlica, la meva companya de pis. Agafo quatre coses més que guardo a la bossa i apa, a buscar una bicicleta que em durà fins el parc de la Ciutadella.

He sortit tard, me n’adono pel poc sol que queda i que desenes de persones miren d’atrapar uns minuts més. M’assec sobre el pareo, m’acomodo. Una escletxa de sol m’il·lumina la cara. Em trec les sabates, em serveixo una mica de rooibos que m’escalfa a l’instant. Em poso en posició per meditar i… tanco els ulls. No duc l’mp3, no l’hagués volgut tampoc, perquè la música és el parc mateix.

Cada vegada em relaxo més ràpidament i fàcil, així que de seguida connecto amb la meva respiració. Sóc ja dins meu, i ara el què vull és notar tot el què m’envolta. Una brisa fresca que m’acarona les galtes, fa onejar els meus cabells i es cola entre els meus dits. M’esgarrifo de plaer en notar-la a través de la meva pell. L’herba, les plantes, estic sota un arbre que desprén olor a natura, evidentment. Els ocells, n’hi ha un parell que canten perduts entre les branques que em fan de sostre. Guitarres llunyanes, veus que també canten, bicicletes que circulen pels terres de sorra del parc, rialles, i més brisa, més ocells, més natura… A poc a poc, les rialles i converses esdevenen menys freqüents, les passes són llunyanes, la brisa refresca. Faig una salutació per acabar la meditació i obro els ulls. Noto com les pestanyes de dalt triguen a acomiadar-se de les de baix, les forço per obrir els ulls. Estic pràcticament sola. El sol ja no m’il·lumina. Una parella musulmana asseguda en un banc em mira i em fa la sensació que porten estona fent-ho. Deixo que la meva vista es perdi entre totes les distraccions que el parc m’ofereix, mentre em calço les bambes, em prenc una altra tassa de tè rooibos i me’n vaig.

La foto del dia (11) (1a part)

06 dissabte febr. 2010

Posted by aliuska in Aliuska, Música

≈ 4 comentaris

Etiquetes

La foto del dia, Sentir-se bé

Escolteu això mentre llegiu.

16h10. Fa un sol espaterrant a fora, i jo, malgrat viure en un tercer i en un edifici amb molt mala orientació, em salva estar gairebé en una cantonada i m’entra molta llum. El llit és ple de trastos i roba, ho arracono tot. Amb un coixí a l’esquena, un paper de carta (sí, ho heu sentit bé, paper de carta!) de Praga, un bolígraf i un llibre per recolzar-me, em disposo a escriure una carta a algú que no us puc desvetllar, és un secret que només sap la meva mare. Tinc l’ordinador al costat, que el faig servir per escoltar música. Busco la banda sonora original de la pel·lícula “The Road”, que vaig anar a veure ahir. Les primeres músiques m’agraden. Tot flueix bé, i gaudeixo de la llum, i de l’escriptura.

De cop i volta, poso “Memory”… Instants després paro d’escriure i pujo el volum de la música. Ara també ho faig, i feu-ho vosaltres també amb la lectura. Pareu i torneu a posar el vídeo. Ens retrobem després.

Què? A mi m’ha atrapat, m’ha posat la pell de gallina, un nus a la gola i uns ulls plorosos. L’ambient, l’atmosfera m’ha embolcallat. És com si la música fos una mena de llum que s’expandís per tot el meu cos, m’escalfés, i  m’abracés…

Els llums de Nadal (La foto del dia 10)

14 dilluns des. 2009

Posted by aliuska in Aliuska

≈ 4 comentaris

Etiquetes

Hivern, La foto del dia

Estic a la feina, escrivint a l’ordinador. A la meva taula hi ha un llum força gran, format per un cos metal·litzat en un angle d’uns 90 graus, aproximadament. L’encenc perquè m’il·lumini la pantalla però en realitat el què s’il·luminen són els meus ulls i el meu pensament. Talment com si s’il·luminés una bombeta en el meu cap indicant-me que tinc una idea nova,  em quedo bocabadada pensant que una part de la bellesa dels llums de nadal  recau, especialment, en el seu reflex.

La part metal·lizada del llum de la meva taula brilla intermitentment segons el ritme d’encesa i apagada dels llums de nadal de l’arbre del passadís. És ben bonic. Com també ho és adonar-se que els llums de nadal serveixen per il·luminar l’objecte o l’espai on estan col·locats però també per donar llum i fer brillar els altres objectes o espais on s’hi poden reflectir.

Aquesta tarda miraré d’anar a comprar-me uns llums de nadal!

París és una sensació (La foto del dia 9)

05 dissabte des. 2009

Posted by aliuska in Aliuska

≈ 4 comentaris

Etiquetes

La foto del dia, Sentir-se bé

Agafo els ferrocarrils catalans des de la Plaça Catalunya amb un llibre impressionant a les mans: “L’élégance du hérisson”, de Muriel Barbéry. (El dia 11 de desembre n’estrenen la pel·lícula; us recomano llegir el llibre abans de veure-la, val molt la pena). M’assec, obro el llibre, i ràpidament em delecto amb l’estil d’escriptura de l’autora.  La lectura en francès em trasllada a l’instant a París, anant en metro o en els RER. A la parada següent, entra una parella que es posen a tocar l’acordeó i la pandereta. Com sempre, penso. A París no hi havia viatge en metro que no hagués de suportar algun o altre músic aficionat tocant per guanyar-se uns quants cèntims d’euro. Baixo a Gràcia, surto per Via Augusta, pujo per girar per Laforja. Els carrerons estrets, el fred tot i la bonança del dia, un barri desconegut per a mi em fan veure visions… Somric, torno a ser a París després de tant de temps. Camino contenta, vaig a una festa a casa d’uns amics. Tenen un pis petit, parisí. Parlem en català, però no passa res, perquè París és un estat d’ànim, una sensació entre moltes altres coses d’alegria i de llibertat. Sento que sóc on haig de ser i m’agrada.

Les fulles que s’enlairen (La foto del dia 8)

30 dilluns nov. 2009

Posted by aliuska in Aliuska, Meteorologia

≈ 3 comentaris

Etiquetes

La foto del dia, Tardor

Després de dinar, tornant cap a la feina, el vent ha tornat a fer acte de presència. La meva pell, el meu cabell, les meves dents, tot ha començat a tremolar. Tenia fred, un fred suportable, però era fred.

A les acaballes de la tardor, les fulles mortes ja han cobert del tot les voreres que en dies de vent fan la guitza als escombriaires.

De cop, una ventada se les ha emportat a totes, cap a munt, enlairant-les cap al cel, o cap els arbres. Qui sap si les fulles, que es creien mortes, han pensat que tenien una segona oportunitat per viure, per tornar a les branques d’on provenien; per recuperar el color groguenc dels inicis de la tardor, o fins i tot el verd de la primavera; per tornar a estar plenes de vida i esplèndides!

Ara per ara em fa una mica de mandra l’arribada de l’hivern i del fred.

La foto del dia (7)

08 diumenge nov. 2009

Posted by aliuska in Aliuska

≈ 1 comentari

Etiquetes

La foto del dia

Blup, blup, blup, blup!!! Em sento com si estigués dins d’una olla gegant amb aigua bullint. Sóc al jacuzzi de l’spa del meu gimnàs. Sento com la carn de les meves cuixes es mou el ritme de les bombolles, el banyador s’infla d’aire, i les cames i ems braços floten de manera relaxada. Estiro els dits de les mans, els separo, i els faig emergir poc a poc. M’encanta el contrast de les meves ungles color granat brillant entre l’escuma blanca i la llum blau cel de l’aigua. Allunyo la vista i m’adono per primera vegada des que vaig en aquest gimnàs que al fons del jacuzzi l’aigua està calmada, i a sobre d’ella hi planen tot de gotetes de vapor, com si fos una boira baixa. M’encanta. Sembla tot plegat que estiguem enmig d’una olla, si, però d’una bruixa que està fent una poció màgica per algun encanteri.

 

 

La foto del dia (6)

05 dilluns oct. 2009

Posted by aliuska in Aliuska, Esports

≈ 1 comentari

Etiquetes

La foto del dia, Sentir-se bé

L’ombra de les meves cames es reflecteix sobre una paret, però no és una paret qualsevol, és la paret d’una piscina. Estic sola dins l’aigua. Aquesta piscina serveix per fer exercici amb l’aigua, no tant per nedar. Jo a més a més em relaxo. I observo. La llum és tènue, a fora. A dins de l’aigua, uns focos de llum ressegueixen tots els meus moviments a munt i a vall de la piscina. Em moc sigilosament, tallant les suaus onades que la força del meu cos provoca a l’aigua. Arribo al final de la piscina, agafo aire i m’amago sota l’aigua. M’empenyo amb els peus i bucejo; bucejo i em desplaço lentament, amb l’ajuda dels braços i les cames. Se m’acud girar el cap cap a la paret lateral, la de l’ombra. M’agrada la meva imatge nedant dins l’aigua. És realment la foto del dia!

Aliuska.

← Older posts

Arxius

Categories

Agraïment Amistat Antonieta Barça Cantar Concert Coses que em fan ràbia Cultura Dolor Dona El cinema o la vida El meu blog Enyor Escriure Estiu Família Hivern L'Aida i el Roger La foto de l'estiu La foto de la nit La foto del dia Menorca Mort Pluja Preguntes sense resposta Presó Primavera Problemes Riure Sedeta Gospel Singers Sentir-se bé Tardor Te i infusions Una de freda i una de calenta Ànims

Els meus tweets

  • Jambo 2023! 😉 🇹🇿#HakunaMatata twitter.com/GerardFernndez… 4 weeks ago
  • RT @xsalvia3: 🔴El Consell Per la República ha esborrat aquest tuit. 👉🏼Que no caigui en l'oblit. 👊🏼Ni apartidistes, ni transversals, ni plu… 1 month ago
  • RT @GerardFernndez1: Han perdut el nord. 1 month ago
  • RT @_Maria_Dantas_: Des del meu lloc d’enunciació actual com a diputada, dic que les dones al @Congreso_Es patim interrupcions en els discu… 2 months ago
  • RT @yeyaboya: Gràcies per posar-hi el cos davant la violència a la política. Les feministes estem amb tu, i no podran amb nosaltres 2 months ago
Follow @Alius_ka

Meta

  • Registra
  • Entra
  • Sindicació de les entrades
  • Sindicació dels comentaris
  • WordPress.com

Crea un lloc web gratuït o un blog a WordPress.com.

Privadesa i galetes: aquest lloc utilitza galetes. En continuar utilitzant aquest lloc web, accepteu el seu ús.
Per a obtenir més informació, inclòs com controlar les galetes, mireu aquí: Política de galetes
  • Segueix S'està seguint
    • Aliuska's Blog
    • Already have a WordPress.com account? Log in now.
    • Aliuska's Blog
    • Personalitza
    • Segueix S'està seguint
    • Registre
    • Entra
    • Report this content
    • Visualitza el lloc al Lector
    • Manage subscriptions
    • Collapse this bar
 

S'estan carregant els comentaris...