Etiquetes
Feia poques hores que havíem arribat a Sananda Natura, la casa que ens acolliria durant set dies en el marc d’un retir de ioga i meditació organitzat per la Mònica i l’Àlex, del Taller de Ioga de Premià de Mar. Després de dinar, els núvols amenaçadors que feia estona que prometien gresca es van conxorxar per passar per aigua el primer dia. Però com que a tot es pot donar la volta, la Mònica va destapar la meva espontaneïtat suggerint una dansa sota la pluja. El cos se’m va despertar de cop, un petit somriure d’atreviment i de ganes es va instal·lar al meu rostre. Vaig mirar els meus companys, que sens dubte no sentien aquest desig de manera tant entusiasta com jo. El Pedro suggeria posar-se el banyador abans… Jo no sabia què fer. Vaig baixar a posar-me una roba més còmoda, el banyador potser, però vaig vacil·lar una estona, fins que em vaig decidir per uns pantalons pirates d’esport negres, ja més de cara a la pràctica de ioga de la tarda, descartant potser la idea de la dansa sota la pluja. Però quan vaig tornar a sortir, encara plovia més així que la Mònica i jo ens vam mirar, ens vam descalçar i vam sortir disparades cap el mig del prat per saltar, ballar, cridar sota l’aigua de la pluja, deixant que aquesta ens mullés cabell, cara, cos, roba i peus. Quin gust i quin plaer!! L’Àlex no va trigar gaire a posar-nos una música de timbals i a compartir amb nosaltres aquestes passes d’agraïment al cel per a la pluja, perquè en el fons, sense aigua no hi ha vida… Jo sobretot vaig agraïr haver pogut gaudir d’aquesta oportunitat per deixar-me endur per l’espontaneïtat i l’impuls revelador de grans i noves sensacions.
Sota el sostre de la parada del autobús, la pluja sembla una cortina que m’aïlla de la circulació humana i automobilística, com si tots els qui busquem aixopluc estiguessim tancats en una habitació, protegits de qualsevol mal. La gent s’hi amuntega, em distrec pensant en si el noi que tinc cada vegada més al meu costat podria ser l’home de la meva vida, però acaba pujant al primer bus, sense tenir en compte que en ve un altre al darrera que gairebé fa el mateix recorregut i que va buit.