Etiquetes
Després de dinar, tornant cap a la feina, el vent ha tornat a fer acte de presència. La meva pell, el meu cabell, les meves dents, tot ha començat a tremolar. Tenia fred, un fred suportable, però era fred.
A les acaballes de la tardor, les fulles mortes ja han cobert del tot les voreres que en dies de vent fan la guitza als escombriaires.
De cop, una ventada se les ha emportat a totes, cap a munt, enlairant-les cap al cel, o cap els arbres. Qui sap si les fulles, que es creien mortes, han pensat que tenien una segona oportunitat per viure, per tornar a les branques d’on provenien; per recuperar el color groguenc dels inicis de la tardor, o fins i tot el verd de la primavera; per tornar a estar plenes de vida i esplèndides!
Ara per ara em fa una mica de mandra l’arribada de l’hivern i del fred.
