Etiquetes
Reconec que vaig escriure aquest post de manera ràpida i potser el resultat no va quedar gaire clar. Així que faig un exercici de correcció i auto-exigència i procedeixo a escriure-ho de manera més clara i entenedora.
Us plantejo la següent situació.
Imagineu que teniu els ànims i les ganes de llevar-vos més d’hora de l’habitual per anar al gimnàs. Baixeu al vestidor. Hi ha diverses zones on canviar-se. Trieu la primera que trobeu, entrant a mà dreta.
Hi ha dos tipus d’armaris. Els d’accés lliure i els privats, que són els què es lloguen per tot un any i que serveixen per a guardar allò que sempre necessites, com ara les sabatilles esportives, el desodorant o les cremes i xampús. Els altres armaris serveixen per a guardar-hi la roba que duus posada i que tothom utilitza. Aquests són més alts i de més capacitat. Els privats són més petits i només els fan servir aquells que pagan la quota anual del lloguer.
La disposició de la zona on us trobeu és la següent:
A mà dreta, 22 armaris de lliure accès. A mà esquerra, 22 armaris lliures, també. En front, uns 45 armariets privats.
Vosaltres no teniu armariet privat, i així doncs, només fareu servir un armari gran, d’accés lliure. Tenint en compte que tots estan buits tret d’un, que està ocupat, quin armari fareu servir?
Doncs la resposta d’una dona va ser la de col·locar-se just a l’armari de sota el meu, tocant els armariets privats, de manera que es va fer molt difícil coordinar-se per a agafar el què necessitava, alternant-nos educadament per a agafar, cadascuna, les nostres coses. I jo, molt educada per fora, però per dins em corroïa la sorpresa, l’estupefacció i la incredulitat d’haver de fer torns per accedir a les meves coses quan com sempre a dos quarts de nou del matí, sobra espai per tot arreu del vestidor.
Aliuska's Blog 
HAHAHAHA!!
Molt booo!
La pregunta meva és: vau coincidir les dues en el mateix moment d’agafar les coses?? Perquè és doble colmo, no?
Ara entenc els altres comentaris tan encertats de l’agorafòbia, etc. Sí, deu ser la manca de contacte humà a primeres hores del matí 😉
Et felicito per l’exercici de voler reescriure.
Gràcies Dan! És que em vas deixar KO dient que no l’havies entès. Si tu, que ets filòsof, no entens un text absurd d’un blog qualsevol és, bàsicament, perquè està mal escrit! I un text mal escrit demana correcció.
A la teva pregunta, la resposta és I TANT!!, d’aquí l’impuls d’escriure això!!! Per això dic que havíem de fer torns per agafar la roba!!! I a més, quan jo volia obrir la meva taquilla, havia de tancar la seva i al revés. Total, un xou que no calia a menys que com diu la meva amiga i lectora Pilar, la dona en qüestió tingués agorafòbia.
Que aplicada A*!
Vaja, que ho vas esciure al meu estil..;PP! i jo ho vaig llegir, seguint la linea, engullint les paraules. Per això de vegades entenc les coses malament o be em costa entendreles!
Petó!*
Aplicadíssima!!Hahaha!No, és que poques vegades que el Dan em diu que em llegeix, si a sobre no m’entén!!!!
Per cert, torno a tenir al cap una lleugera idea del vuitè capítol de l’AIR!!! A veure, a veure…
Petonets